Dèiem ahir - LA SÍNDROME DE SISÈ GRAU - C. Dean Fales - 7/06/2020

 

LA SÍNDROME DE SISÈ GRAU


Ja fa més anys dels que m’agradaria confessar, però si la meva memòria m’és fidel, fou durant el temps en què jo em trobava a sisè grau de l’escola, quan realment vaig començar a considerar a les noies com a membres de l‘altre sexe.  M’imagino que deu haver succeït, més o menys, a la majoria de tots els barons.

Veiem que les noies eren noies i que els nois eren nois abans d’això, però no hi havíem donat molta atenció en aquest fet.  Però quan vàrem arribar a sisè grau, sí que ens hi vàrem adonar.

Fou llavors que començarem a estirar les cuetes de les noies, a fer ostentació de força, a parlar amb molta valentia o a fer tot una sèrie d’idioteses esperant que impressionaríem a la noia que ens agradava en aquell moment. Però la que realment ens treia de pollegueres, era la noia que entrava nova a la classe.

Per algun motiu, una noia nova constituïa una atracció instantània, el centre d’atenció de tots els nostres ulls d’adolescents.  Pràcticament mai s’acabaven les coses que arribàvem a fer per cridar la seva atenció.  Sens dubte, a la classe hi havia nombroses noies més boniques, més agradables, més divertides i més desitjables en qualsevol sentit que es puguin imaginar, però aquesta era nova i, conseqüentment més desitjable.  La síndrome de sisè grau.

Tal vegada hagueu notat, com jo, que sembla ésser difícil desfer-se d’ell.  Ho notem fins i tot ja de grans.

L’atracció d’algú nou és molt poderosa per a ser resistida.  Quan descobrim que el que ja teníem era tan bo i molt sovint millor que el que assolim, ja és massa tard. Tot el que hem aconseguit és semblar un xic babaus.

Podria succeir.  Succeeix.
  
                                                       C.Dean Fales    
07 juny 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada