FER-SE EL BENEIT
Es conta que en un poble rural, un grup de persones es divertien amb el beneit del poble, un pobre infeliç de pocs gambals, que sobrevivia fent petits encàrrecs i rebent almoines.
Diàriament,
alguns homes cridaven a aquell babau en el bar a on es reunien i li
oferien escollir entre dues monedes, una gran de 50 cèntims i una altra
més petita però d’un euro.
Ell sempre agafava la més gran i menys valuosa, el que era motiu de riure per a tots.
Un
dia, algú que observava al grup divertir-se amb aquell innocent, el va
cridar a part i li preguntà si encara no se n’havia adonat que la moneda
més grossa era la que valia menys; i aquest li respongué
- “Ho
sé, senyor, no sóc tan ximplet . . ., val la meitat, però el dia que
esculli l’altra, el joc s’haurà acabat i no tornaré a guanyar més la
meva moneda.”
Aquesta història podria concloure aquí, com si fos un simple acudit, però es poden treure diverses conclusions:
La primera: Qui sembla beneit, no sempre ho és.
La segona: Quins són els verdaders beneits de la història?
La tercera: Una ambició desmesurada pot acabar tallant la teva font d’ingressos
La
quarta, i la conclusió més interessant. Podem estar bé, encara que els
altres no tinguin una bona opinió de nosaltres. Per tant, el que
importa no es el que pensin de nosaltres els altres, sinó el que un
pensa de si mateix.
10 maig 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada