Dèiem ahir - FER-SE EL BENEIT - 10/05/2020

FER-SE EL BENEIT


Es conta que en un poble rural, un grup de persones es divertien amb el beneit del poble, un pobre infeliç de pocs gambals, que sobrevivia fent petits encàrrecs i rebent almoines.



Diàriament, alguns homes cridaven a aquell babau en el bar a on es reunien i li oferien escollir entre dues monedes, una gran de 50 cèntims i una altra més petita però d’un euro.

Ell sempre agafava la més gran i menys valuosa, el que era motiu de riure per a tots.

Un dia, algú que observava al grup divertir-se amb aquell innocent, el va cridar a part i li preguntà si encara no se n’havia adonat que la moneda més grossa era la que valia menys; i aquest li respongué

- “Ho sé, senyor, no sóc tan ximplet . . ., val la meitat, però el dia que esculli l’altra, el joc s’haurà acabat i no tornaré a guanyar més la meva moneda.”

Aquesta història podria concloure aquí, com si fos un simple acudit, però es poden treure diverses conclusions:

La primera: Qui sembla beneit, no sempre ho és.

La segona: Quins són els verdaders beneits de la història?

La tercera: Una ambició desmesurada pot acabar tallant la teva font d’ingressos

La quarta, i la conclusió més interessant. Podem estar bé, encara que els altres no tinguin una bona opinió de nosaltres. Per tant, el que importa no es el que pensin de nosaltres els altres, sinó el que un pensa de si mateix. 

10 maig 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada