FUGIM
DE L’ESCLAVITUD
El nostre fill fou sempre un excel·lent
estudiant i un àvid lector. Ja de petit
va mostrar un gran interès per la història i, més endavant llegia llibres sobre
fets històrics a l’igual que la majoria solen llegir novel·les. Recordo que un any, quan encara era adolescent, em regalà un llibre d’història pel meu aniversari.
Segurament pensava que es tractava d’un regal meravellós.
Més tard, quan militava a la
universitat, prengué diversos cursos sobre història. Li van anar bé, per descomptat; en realitat massa bé. Recordo que en un examen de final de
curs, no tan sols contestà correctament
la pregunta, sinó que es va estendre
sobre el tema amb bastant detall. Però
la seva professora li qualificà la resposta com equivocada. Va dir que no s’havien seguit les
instruccions. Afegí que el meu fill
havia anat més enllà del que se li havia demanat. El noi quedà totalment decaigut, i molt confós. El seu pare li havia dit moltes vegades el virtuós
que es fer sempre quelcom més del que s’espera de nosaltres. Malgrat això, quan ell ho va fer, almenys en aquesta ocasió, fou censurat.
Tal vegada la professora tenia
raó. Hom té que aprendre a seguir les
instruccions. Però crec que aquesta
professora era verdaderament autòcrata. I com tal, s’entén que no hagués comprès
el valor de la llibertat. Hi havia, a més,
una altra virtut que es evident que
tampoc comprenia, malgrat que la
llibertat era la més important. El noi havia
seguit les seves instruccions - i, a més a més - . L’a més a més es el que conta !
Fer tan sols el que hom te que
fer equival a ser un esclau. Però en el
moment que fem més del que devem fer, ens constituïm en persones lliures. Som els nostres propis amos.
Això és l’important.
C. Dean Fales (1.970)
14 març 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada