Quan una persona canvia el nom amb l’esperança de què ningú el coneix-hi, també hauria de canviar de vicis. Si un llop vol deixar de semblar-ho del tot, no ni ha prou en què es vesteixi una pell de xai. A més a més ha de menjar herba.
De: “Los Jarrones del Virrey” (1.946)
* * * * * * * * * * * * *
Ja sé que sóc menyspreable. Sempre ho he sigut. Per això continuo vivint. Les persones admirables viuen poc. El món acaba ràpidament amb elles per poder-les col·locar sobre un pedestal de granit. Les ciutats creixen i es necessiten estàtues per ornamentació dels seus carrers i places. No col·locaran en un pedestal a un tipus com ara jo, veritat? Han de posar-hi un heroi, un artista o un polític. Com corre pressa el material per les estàtues, s’assassina a l’heroi, es mata de gana a l’artista i sols el polític viu el que vol o pot, perquè llavors, abans de convertir-lo en estàtua, el renten en un bany de llegiu, per treure-li totes les taques que recollí en vida, i poder-lo presentar immaculadament blanc.
Vet
aquí tres coses que jo no he volgut ésser mai: ni heroi, per què és
incòmode; ni artista, perquè resulta una difícil manera de sobreviure;
ni polític, perquè si bé és la manera més fàcil de passar a la
immortalitat en forma d’estàtua, exigeix un treball esgotador (?) i una
vocació exagerada. M’estimo més viure en pau, mentre el món ignora les
meves virtuts i jo ignoro la dubtosa felicitat de ser famós.
De: “Apostando su Vida” (1.949)
* * * * * * * * * * * * *
L’odi
és patrimoni dels dèbils. Els forts no el coneixen, per què no
necessiten odiar a ningú, ja que poden vèncer i humiliar a tots els seus
enemics. El que no pot imposar la seva voluntat, o sia el feble,
aquest és el que odia, ja que no pot fer altra cosa.
De: “Los Servidores del Círculo Verde” (1.947)
José Mallorquí Figuerola (1.923 - 1972)
José Mallorquí Figuerola (1.923 - 1972)
5 març 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada