D I V E R S O S
Una joia
Una dependenta en un
concorregut supermercat, semblava molt avorrida, i es comportava d’una manera
molt barroera amb cada client. La
senyora d’edat ja madura que estava davant meu a la cua, va tolerar molt poc
temps aquest tracte i, amb una mirada penetrant, li engegà: “Perdoni
senyoreta, jo crec que vostè té la
nostra relació confosa. Vostè representa
despeses, jo represento beneficis ”.
Un bon començament
Un venedor que sovint
havia de parlar davant de grans grups de clients, a vegades començava la seva
intervenció amb aquestes paraules: “Senyores
i senyors, la meva tasca és parlar-s’hi.
La de vostès escoltar-me. Si vostès
acaben la seva tasca abans de que jo acabi la meva, per favor, facin un senyal”. El riure de l’auditori assegurava la seva
atenció, benevolència i interès sostingut.
Per dissipar un enfado
En un follet dirigit
als sotoficials de l’Exèrcit, es proposa un mètode per reconciliar a dos
soldats que s’hagin barallat. Consisteix
a manar-s’hi netejar la mateixa finestra, un per dins i l’altre per fora. El còmic de la situació fa que es posin a
riure i oblidin l’enfado.
Missatge
rebut?
1 maig 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada