EL LLOBARRO I EL PEIXET
Durant un estudi de comportament, un psicòleg va dividir una gran peixera en dues parts, mitjançà la col·locació d’un panel de vidre transparent en el centre de la peixera. Després col·locà un llobarro en un costat del panel i un petit peix a l’altre costat. Els llobarros gaudeixen menjar-se aquests tipus de peixets, per la qual cosa, el llobarro atacava contínuament al peixet. Cada vegada que ho feia, topava contra el panel de vidre. El peixet continuava nedant temptadorament en l’altra banda de la peixera i el llobarro l’atacaria de nou.
Això es va repetir una vegada darrera l’altra, i el llobarro no aconseguia res a canvi dels seus esforços amb l’excepció d’un morro cada vegada més adolorit. Finalment el llobarro es donà per vençut. I va deixar d’atacar.
En aquest moment el psicòleg va treure a poc a poc el panel de vidre. No es produí cap diferència. El llobarro havia après la lliçó. Havia après que no importava amb quanta afecció i empenta hi poses; sempre acabava sense que res premiés els seus esforços, salvo un dolor creixent. No era aquest el tipus de recompensa que motivava al llobarro a seguir atacant.
Se m’ha ocorregut passar-los aquesta història per si pogués tenir alguna aplicació en el seu programa de motivació a tercers, sia familiars, amics o coneguts.
24 abril 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada