SANT JORDI, PATRÓ DE CATALUNYA
En els aires del dia de sant Jordi, hi ha olor de roses i amor de pàtria. I encara que al mercat i al jardí hi hagi també flors d’altra mena, i encara que tots els dies aimem prou a Catalunya, el dia de sant Jordi fa una olor, com cap altre, de pàtria i roses.
És una olor viva i
una amor viva. Els altres dies de
primavera tenen roses; però el de sant Jordi sembla tot ell fet de roses, i les
collim del jardí o les prenem a mercat com una prometença; les portem a la mà amb una misteriosa alegria,
i, passant, les mostrem tot joiosos, saludant-nos els uns als altres amb un mig
riure d’iniciats en la festa formosa.
I és igualment amb
l’amor a Catalunya, que ens brilla als ulls i al front en tal diada; que sembla que duguem a Catalunya encesa a
dintre el pit. La terra de què és fet el
nostre cos i la història de què és feta la nostra ànima, sembla que aquell dia
bullin de nou com el most després d’un llarg repòs; i que tot l’agre de la
nostra terra i els fets dels nostres avis ens ressuscitin en les entranyes i
ens inundi en tanta manera, que arribem fins a sentir un gust de terra catalana
en la boca i una arrel d’heroisme català en l’esperit.
Cada un de nosaltres
va com un munt de terra catalana que caminés i amb una arrencada d’esperit
català, adelerat cap a l’altura; eixís
és que tots ens trobem tan germans, perquè Catalunya és viva en tots
nosaltres. Ens estimem amb aquella amor
mateixa de la terra i de la història, perquè nosaltres mateixos som llavors
història i terra: terra que camina, història vivent i l’amor que tot ho mou.
Joan Maragall
Pròleg
del llibre “Gust de Terra Catalana”
d’en Jordi Olavarrieta – 1977
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada