FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE
En els polítics sols se’ls reconeix que foren bons quan ja estan morts, o sia quan ja no poden guanyar eleccions. El mateix passa amb els novel·listes. Se’ls critica mentre poden continuar llençant llibres al mercat i recollir èxits. En quan es moren i es tanca l’índex de les seves obres completes, els altres novel·listes comencen a reconèixer els seus mèrits i a dir que foren genis incompresos.
“Los
Servidores de la Calavera - 1945”
* * *
* * * * * * * * * *
La gent no agraeix els sacrificis que es fan a favor seu. Jo mai he pensat amb agraïment amb els pollastres que donaren sa vida perquè satisfés la meva apetència i el meu paladar. L’ésser humà es desagraït per naturalesa. A vegades, amb el temps, perdona el mal que se li ha fet, però mai perdona a qui l’afavorit. El fot haver de agrair.
“Plomo
en una Estrella -1949”
* * *
* * * * * * * * * *
Quan ens encasquetem
en les nostres opinions, empenyent-nos en considera-les les úniques certes i
raonables, anul·lem la possibilitat de remeiar els nostres mals.
“El
Final de la Lucha - 1945”
* * *
* * * * * * * * * *
Dec admetre que la
persona que és capaç de passar per nècia sense ser-ho, és més intel·ligent que
el neci que es fa passar per llest. En
aquest darrer se’l descobreix amb molta facilitat i, en descobrir-lo, la gent
riu. Quant un fals neci és descobert,
sol fer plorar.
“La
Última Bala - 1948”
* * *
* * * * * * * * * *
José
Mallorquí Figuerola (1913 – 1972)
17 abril 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada