EL RESSUSCITAT
(Continuació)
.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . .
Com
que el senyor Oller anava sense res al cap, i fresquejava, perquè el
temps havia canviat, demanà una gorra per cobrir-se el cap, cosa que
aconseguí.
El
senyor Oller visqué encara una dotzena d’anys. Fou anomenat el
Ressuscitat. Els metges digueren que es tractava d’un cas de
catalèpsia. El fet donà una gran popularitat a tot el rodal. Se’n
parlà durant molts anys.
Jo no vaig pas conèixer el Ressuscitat, però vaig tenir amistat amb el seu fill.
El
fill del senyor Oller féu una certa carrera bancària i arribà a ésser
caixer, a Girona, de la sucursal del Banc d’Espanya. Era un home que
tenia una semblança sorprenent amb els retrats coneguts de Friedrich
Nietzsche. Portava un bigoti bufat, tenia sobre el front unes entrades
molt acusades, era una mica guenyo i més que cara de preocupat feia cara
d’estar permanentment emprenyat. La seva generació anomenà el senyor
Oller el Ressuscitat, com al seu pare. La generació següent l’anomenà
el senyor Oller del banc.
Josep Pla i Casadevall (1897 – 1981)
fragment de “L’episodi mai vist del Ressuscitat”
del seu llibre “L’EMPORDANET” – 1958
08
novembre 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada