EL RESSUSCITAT
““.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . En un moment determinat, al cotxer del vehicle funerari li semblà
sentir uns sorolls inusitats. Li semblà exactament que els sorolls
provenien del bagul que el cotxer transportava. Considerablement
impressionat, decidí aturar el cavall i consultar el cas. Cregué que
primer n’havia de parlar amb el vicari. El vicari era un senyor de
mitjana edat, molt pràctic del servei, perquè feia més de vint anys que
n’enterrava.
- “Fugi, home, fugi!” –digué amb un somriure discret- “On anirem a parar? Pugi a cavall!”
Blanc
com la cera, tremolant com una fulla d’arbre, el cotxer no quedà pas
convençut i comunicà als familiars que feien el primer dol el que li
semblava haver observat.
-“Jo obriria el bagul! –digué el cotxer, repapiejant- “M’ha semblat que trucava. El mort és viu. No en dubtin pas!”
La
perplexitat dels del dol fou immensa – i semblà augmentada pel posat
tristíssim i l’abatiment acusat que en aquell moment presentaven.
Sempre
hi ha hagut la idea molt estesa, entre la gent, que han estat enterrats
molts morts de viu en viu. Llavors aquella idea era més persistent que
ara, perquè l’obligació de deixar els cadàvers de cos present
vint-i-quatre hores es complia menys que ara. Els del dol accediren que
el bagul fos obert, cosa que fou feta enmig d’una gran expectació.
Quan la tapa fou alçada, el senyor Oller es redreçà amb els ulls fora de les òrbites i diguè a les persones més acostades:
- “Què és això? Que us heu tornat boigs?”
La
gent primer quedà estupefacta, però el mateix grotesc de l’escena
desalterà la concurrència. El senyor Oller, de vint-i-un botó es posà
dret i, trascamant, baixà del cotxe amb una vivacitat extraordinària.
Algunes persones, mortes de por, fugiren carrers enllà””.
(Continuará)
Josep Pla i Casadevall (1897 – 1981)
fragment de “L’episodi mai vist del Ressuscitat”
del seu llibre “L’EMPORDANET” – 1958
31 octubre 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada