Dèiem ahir - OCELLS AMICS - Josep Maria de Sagarra - 3/10/2021

 

OCELLS AMICS

De vegades, quan aneu pel camp i us trobeu amb un ocell que arrenca volada en sentir les vostres passes, ben segur que de primer cop escolteu un saltironet d’alegria pels dintres en veure allò tan delicat i tan fi que us ha fet espavilar els ulls.

Però ben segur també, que a molts de vosaltres us ha furgat l’orella el dimoni i heu pensat: “¡Malaguanyat fusell que no t’atrapi!”; o, si més no: “¡Malaguanyada pedra que no et peti les ales!”.

I aquest vici, aquest desig d’agafar de viu en viu, o mal que sigui morta, la bestiola que no us ha fet cap mal, és un dels vicis més negres i més escampats per la nostra terra; i la culpa s’ha de confessar que no és ben bé nostra.

Perquè, si de petitets se’ns ha dit que hem d’estimar els pares i que és pecat robar i fer mal als nostres germans, no se’ns ha dit prou ni se’ns ha fet entendre prou la necessitat i el deure que tenim de respectar els ocells.

Si el noiet que en sortir d’estudi, tot enfilant un corriol, es troba amb un niu d’ocells de bardissa amagadet dintre el matoll d’una garriga, i l’agafa i se l’endu cap a casa seva, sabés tot el mal que fa, estic segur que deixaria estar el niu i es guardaria de tocar-lo com d’escaldar-se.

Moltes vegades ens pensem que nosaltres, les persones, ho hem fet tot, i que no necessitem el servei de les bestioles que Déu ha posat a la terra per ajudar-nos. I, pobres de nosaltres, i pobres dels nostres conreus, si no hi haguera ocells al món!

Mireu aquesta llengüeta de regadiu, amb quatre cols i quatre escaroles: ¿us penseu que amb tres cavades i amb tres regades, i traient una mica les herbes, i deixant-ho després a la bona de Déu, les nostres verdures camparien tan contentes? ¿Us penseu que si no fossin els ocells, que de vegades feu fugir a cops de pedra i als quals afolleu les covades, les tomaqueres que heu plantat i que heu conreat us arribarien sanes i fresques al temps de les collites?

I qui diu de la llengüeta de terra diu dels camps i les vinyes, i dels fruiterars i els oliverars, i de tota llei de boscos; car cada mena de conreu té les seves menes d’ocells que la defensen.

I allà on heu plantat un arbre i heu bastit una casa, sense que vosaltres els crideu, el ocells vénen, i us diuen, tot piulant i cantant: “Ja som aquí! Encara que tu no ens ho agraeixis, venim a servir-te i serem els teus millors amics.”

Si tothom, en veure un ocellet del bosc, el saludés com un germà i un amic a qui devem moltes coses, jo no diré que li saltés al damunt i li fes una passada a flor d’orella; però, si més no, estic segur que no fugiria esverat i que passaria com en aquells països on se’ls respecta més que a la nostra terra i on els ocells dels grans jardins públics no es mouen dels peus de la quitxalla, ni tenen por de la gent.


Josep Maria de Sagarra (1894 -1961)
Extret del seu llibre “Els Ocells Amics” (1947)

03 octubre 2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada