EL PREU DE LA LLIBERTAT
Durant
la segona guerra mundial, vaig fer la meva instrucció militar en un
centre d’entrenament de lleves per a la infanteria i, posteriorment vaig
passar molts mesos com a monitor i membre del seu nucli de caporals.
La missió del caporal era entrenar a les lleves individuals per a les
unitats de combat que havien perdut homes en el front.
Per
al centre passaven tan oficials com reclutes en una fila interminable.
Es rebien nou grups cada 17 setmanes, al principi i, conforma la guerra
continuava, aquest termini baixà a vuit, després a sis i després a
sols quatre setmanes d’ensinistrament abans de què fossin embarcats a
les seves unitats operacionals. Durant la meva estada allí, tinguérem a
molts comandants de la companyia. Alguns eren bons, altres eren
dolents. Alguns eren conscienciosos, a altres no els importava res.
En una categoria molt especial podríem col·locar al Capità Hyatt.
El
Capità Hyatt fou, ses cap dubte, el capità més dur que vàrem tenir.
Era de West Virginia, encara que això no tingui res a veure. M’imagino
que provenia d’una família que havia estat representada en totes les
guerres nord-americanes, començant amb la revolució; encara que això és
mera conjectura. El Capità Hyatt no era vil –exactament- ni exactament
injust. Ell volia resultats. Odiava la debilitat i no tolerava
excuses. En el seu favor, podem dir que era més dur amb ell mateix que
no pas amb la tropa. Era el primer home en atacar una pista
d’obstacles. Encapçalava cada marxa revisant a la tropa des del
començament al final de la columna i ho feia molt sovint utilitzant
epítets ben frasejats. Probablement caminava el doble que el seu
personal.
Si
la tropa no s’havia desempallegat d’acord amb les seves expectatives,
els feia formar enfront dels quarters després d’una llarga caminada, tan
si plovia, nevava o feia un sol que cremava, i els criticava llargament
i amb veu alta. Els reclutes l’odiaven.
Sembla
un acudit. Però el Capità Hyatt fou l’únic comandant que rebé cartes
des de l’estranger, d’homes agraint-li l’entrenament. Ell els hi havia
salvat la vida, li deien.
El preu de la llibertat és disciplina!
C. Dean Fales
10 octubre 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada