L’ÒRGAN
L’església
estava fosca i deserta. Allà lluny, en el fons, com una estrella
perduda en el cel de la nit, brillava una llum moribunda. . ., la llum
de la llàntia que cremava en l’altar major. En els seus feblíssims
reflexos, que sols contribuïen a fer més visible el profund horror de
les ombres, vaig veure . . ., no ho dubteu: vaig veure un home que en
silenci i tombat d’esquenes cap al lloc en què jo em trobava, recorria
amb una mà les tecles de l’òrgan, mentre tocava amb l’altra els seus
registres. . ., i l’òrgan sonava d’una manera indescriptible. Cada una
de les seves notes semblava un ofegat sanglot dins del tub de metall que
vibrava amb l’aire comprimit en el seu buit, i reproduïa el to sord,
quasi imperceptible, però just.
Gustavo Adolfo Bécquer (1836 – 1870)
Fragment de: “Maese Pérez, el organista”
17 octubre 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada