CREIEU-ME
Poc després d’haver rebut la baixa de l’exèrcit, durant la Segona Guerra Mundial, vaig haver de comprar-me un automòbil nou. Eren molt escassos llavors, però finalment en vaig trobar un. Era un convertible, el model més car de la línia. En realitat costava més del que jo podia pagar, però fou l’únic que vaig poder aconseguir. Em va cridar l’atenció que fos el model més car, l’únic disponible.
Quan vàrem anar a la distribuïdora per recollir el cotxe, vaig notar que tenia una gran taca a la porta, a on la pintura semblava més fosca que a la resta de la carrosseria. Li vaig senyalar al distribuïdor. Ell, per suposat, no li donà cap importància. Jo li vaig comentar que alguns anys després, quan portés el cotxe per canviar per un altre, veurien aquesta porta i em dirien que segurament havia tingut un accident que determinà la reparació i pintat de la porta. Les conseqüències serien que no aconseguiria un millor valor de revenda. El distribuïdor m’assegurà que això no passaria. Com no tenia altra alternativa, me’n vaig endur el cotxe.
Alguns anys després, vaig tornar a la mateixa distribuïdora per tractar de canviar-lo per un model nou. No haig de dir-vos el que va passar. No vaig poder arribar a un acord i no he tornat a comprar un altre cotxe d’aquesta marca en els més de trenta anys que han transcorregut des de llavors. És més, ni tan sols m’he molestat en veure’ls.
Tal vegada la meva memòria sigui molt bona i la meva habilitat per perdonar i oblidar sia molt dolenta. No ho sé. El que si sé és que quan es destrueix la fe en les persones, és molt difícil -quasi impossible- renovar-la completament.
C. Dean Fales (1973)
24 novembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada