Dèiem ahir - ERA EL SEU PA DE CADA DIA - Carme Riera Guilera - 1/12/2019

ERA EL SEU PA DE CADA DIA

Horabaixa entraren en un cafè dels afores. Havien caminat força estona, silenciosament, pels rials, allunyant-se de la ciutat. La gent, sense cap esforç, endevinava en veure’ls abraçats, mirant-se als ulls, que s’estimaven, com a les històries estantisses s’estimen en Joan i na Margalideta.

Mirant-se als ulls coneixien el color de les coses i posaven llum nova als estels. Un remolí de somnis, encara no encetats, enlluernava un desig d’albons i primaveres.

Entraren en un cafè dels afores. Asseguts vora la taula de marbre, entrellaçades les mans, pressentien venes blaves sota la pell de seda. A flor de llavis els creixien roses. I dins cada besada tot l’enyor d’una esgarrifança nova. Inventaven noms de mel i sucre: niguls de cotó. Muntanyes de xocolata, paisatges nevats de nata i mantega. Era la fam la font, primer coneixement, d’amor. Eren joves i bells i s’estimaven.

En un cafè dels afores –en un cafè on s’aturaven els homes que tornaven de fer feina a beure un cigaló, una cassalla—una parella. S’acostà el cambrer i els demanà què volien. Li digueren amb la mateixa veu, igual tonada: 

- “Porti’ns una llesca d’amor sucada amb oli; és el nostre pa de cada dia”.

Carme Riera Guilera 

Del seu llibre “Te deix, amor, la mar com a penyora”
publicat l’abril de 1975

01 desembre 2019