DINTRE
TEU...
I ara miraré dintre teu. Ja estic mirant... Ui! Que veig!... Saps que estic veient?
Veig un ocell; és un ocell petit, que vol sortir, que vol
volar, que vol cantar... Però no gosa sortir, ni, volar ni cantar. Per què serà? Ah, ja ho sé. Ho veig. Hi ha un Sant
Crist vell, un xic rovellat; la seva metàfora ens parla de convencionalismes,
prejudicis socials. . ., tota una escala
de valors que vàrem acceptar. . . Ara ja
sé per què aquest ocellet no gosa sortir per poder volar i cantar. Està arrupit, quiet, fa bondat, te son.
I molt mes endins, ben amagat,
quasi no es veu, però hi és. . . Ara el
veig. És un cofre petit, compacte; i està
tancat amb clau i, a més, amb un cadenat posat. Que deu haver-hi dintre?. . . També ho veig. Dins d’aquest cofre hi guardes totes aquelles
vivències que t’agradaria no haver viscut. Aquella malifeta, aquella situació de ridiculesa, aquella mala contesta
que vares donar de petit, tal vegada a la mare.
Tot el mal que has fet o has cregut haver fet, està dins d’aquest petit
cofre. No sé com hi pot cabre. . . Però allí el tens. I el guardes ben amagat per què ningú el vegi.
Tens moltes més coses dintre
teu. . . Jo te’n dic sols tres. Moltes vegades encerto. . . Quasi bé totes. . .
27 desembre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada