N A D A L
A Emili Badiella
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca,
així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a la taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
i la simbomba fosca,
així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a la taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
* * * * * * * * * *
Joan Salvat-Papasseit, en aquest poema, evoca la Nit de Nadal d’una família senzilla, potser la seva. Fa un contrast entre el soroll de la gent atrafegada del carrer i la feina domèstica dins a casa. El poema mostra el costum popular de plomar el gall per el gran dinar de Nadal que, per a moltes famílies, era un àpat extraordinari.
La imatge del nen Jesús que plora contemplant el dinar d’una taula pobra concentra tota l’emoció del poema.
Joan Salvat-Papasseit (1894 – 1924)
Extret de: “Tant de gust... Senyor Salvat Papasseit”, de Mª Carme Bernal i Carme Rubio
Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2013)
20 desembre 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada