JOAN SALVADOR GAVINA
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Llavors,
ja de capvespre, vingueren i trobaren a Joan planejant en el seu
estimat cel, pacífic i solitari. Les dues gavines que apareixeren tocant a les seves ales eren pures com llum d’estels, i el seu
resplendor era suau i amistós dalt del cel nocturn. Però el més formós
de tot era l’habilitat amb la qual volaven; els extrems de ses ales
avançant a un precís i constant centímetre de les seves.
Sense
dir paraula, Joan les posà a prova, prova que cap gavina mai havia
superat. Torçà les ales i reduí la velocitat a tan sols un kilòmetre
per hora, quasi parant-se. Aquelles dues aus radiants reduïren també la
seva, en tancada formació. Sabien el que era volar lent.
Doblegà
les ales, girà i caigué en picat a dos cents kilòmetres per hora. Es
van deixar caure amb ell, precipitant-se cap avall en impecable formació
.
Per
fi, Joan volà amb igual velocitat cap amunt en un gir lent i vertical.
Giraren amb ell, tot somrient. Recuperà el vol horitzontal i es quedà
callat un temps abans de dir:
- “Molt bé. Qui sou?”
- “Som de la teva bandada, Joan. Som els teus germans” –Les paraules foren fermes i serenes- “Hem vingut per portar-te més amunt, per portar-te a casa”
- “Casa
no en tinc! Bandada tampoc en tinc. Sóc un exiliat. I ara estem
volant a l’avantguarda del vent de la gran muntanya. Uns centenars de
metres més, i no podré aixecar més aquest vell cos”.
- “Sí que pots, Joan. Perquè has après. Una etapa s’ha acabat i ha arribat l’hora de què en comencis una altra”.
Tal
com l’havia il·luminat tota la seva vida, també ara l’enteniment
il·luminà aquest instant de l’existència de Joan Gavina. Tenien raó.
Ell era capaç de volar més alt, i ja era hora d’anar-se’n a casa
Donà una llarga i última mirada al cel, a aquesta magnífica terra d’argent a on tant havia aprés.
-“Estic llest” -va dir al fi.
I Joan Gavina s’elevà amb les dues radiants gavines per desaparèixer en un cel perfecte i fosc. . .
Extret del llibre “JUAN SALVADOR GAVIOTA” (1970)
Un relat de RICHARD BACH
06 desembre 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada