ELLA VINDRÀ
Ja l’acollí, en les ombres, moltes vegades,
i la vaig témer, rondant-me, callada.
No era el vi nupcial, eren les seves femtes;
era la por a l’amor, més que l’aimada.
Però sé que vindrà... Confio amb ella,
amada fidel de tots, però maldita.
No hi ha manera d’escapar a la seva querella.
Sense hora i sense lloc, ella és la cita.
Vindrà. Sortirà de mi. La porto dins
d’ençà que soc. I vaig al seu encontre
amb tot el pes del meus anys vius.
Però vindrà... per a passar de llarg.
I en la centella del seu petó amarg,
vindrem Déu i jo definitius
Pere Casaldàliga (1928 -2018)
23 gener 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada