EL CEC
Hi havia un cec assegut a la vorera, amb una gorra als seus peus i un tros de fullola en la qual, escrit amb guix, hi deia:
“PER FAVOR, AJUDIN-ME, SOC CEC”
Un publicista creatiu que va passar davant seu, es va aturar i va observar poques monedes dins la gorra.
Sense
demanar-li permís agafà el cartell, li va donar la volta, prengué el
guix i va escriure altre anunci. Tornà a posar el tros de fusta sobre
els peus del cec i se’n va anar.
A la tarda el publicista tornà a passar davant del cec que demanava almoina. La gorra estava plena de bitllets i monedes.
El
cec va reconèixer els seus passos i li va preguntar si havia sigut ell
qui va escriure en el seu cartell i, sobretot, que hi havia escrit.
El publicista li va contestar: “Res que no sigui tan cert com el teu rètol, però amb altres paraules”. Somrigué i va seguir el seu camí.
El cec mai ho va saber, però en el seu nou cartell hi deia:
“AVUI ÉS PRIMAVERA, I NO PUC VEURE-LA”
13 març 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada