LA NOIA
Dos
monjos estaven peregrinant d’un monestir a altra i, al llarg del camí,
havien de travessar una extensa regió plena de turons i boscos .
Un
dia, després d’un fort aiguat , arribaren a un punt del camí on el
sender es trobava tallat per un rierol convertit en un torrent a causa
de la pluja. Els dos monjos s’estaven preparant per travessar-lo, quan
varen escoltar uns gemecs que procedien de darrere d’uns matolls. En
indagar, comprovaren que es tractava d’una noia que plorava amb
desesperació. Un dels monjos li preguntà quin era el motiu del seu
dolor i ella respongué que, per culpa de la riada , no podia travessar
la torrentera sense espatllar el seu vestit de núvia i que, l’endemà
hauria d’estar en el poble pels preparatius de noces. Y si no arribava a
temps, les famílies, inclús el seu promès, s’enfadarien molt.
El
monjo no va titubejar en oferir-li el seu ajut i, davant l’atònita
mirada de l’altre religiós, la prengué en braços i la portà a l’altre
vora. Allí la va deixar, saludant-la i desitjant-li sort, i cadascú va
seguir el seu camí.
Al
cap d’una estona l’altre monjo començà a criticar al seu company per
aquesta actitud, especialment pel fet d’haver tocat a una dona,
infringint així un dels seus vots. Malgrat que el monjo acusat no
s’enredava en discussions i ni tant sols tractava de defensar-se de
les crítiques, aquestes varen seguir fins que ambdós arribaren al
monestir. Només van ésser portats davant l’Abat, el segon monjo
s’afanyà a explicar al superior el que havia passat en el riu, tot
acusant amb vehemència al seu company de viatge.
Després d’haver escoltat els fets, l’Abat sentencià: “Ell ha deixat a la noia en l’altra vorera. Tu. . ., encara la portes a sobre?”
Marc E. Boillat de Corgemont Sartorio
Conta publicat a la Revista El Budoka
06 març 2.022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada