MISSATGE DE GANDHI
La crida de Gandhi a la no-violència no tan sols anava dirigida als seus conciutadans. La seva inoblidable contribució fou donar a entendre clarament al món, amb el seu exemple, que la renúncia a la violència no sols podia ser una possible solució dels conflictes, sinó que havia de ser l’única possible.
Gandhi
va corra la sort de tants i tants líders de la humanitat que s’han
atrevit amb la tasca més difícil d’aquest món: tirar endavant el
progrés moral de l’home.
Naturalment Gandhi havia de fracassar, tal com fracassen tants i tants que persegueixen un gran ideal i la perfecció.,
Això
no obstant, l’acció de Gandhi no fou inútil. Ell i els seus principis
no s’oblidaran mai. Seguiran amb nosaltres com a exhortació i crida a
prosseguir per aquest sender arduós i difícil.
Però
Gandhi va fer quelcom més. Amb la seva idea de renúncia a la
violència, no sols va fer tremolar a l’imperi britànic, sinó que també
deixà clar per tots els temps a venir, que les formes d’opressió,
s’anomenin imperialisme o colonialisme, dictadures policials o estatals,
són totes per un igual, totes provoquen violència. La no-violència
sols pot donar-se per tant, en una autèntica democràcia.
Això
és exactament el que ha succeït: després de la segona Guerra Mundial,
han tingut lloc cents de guerres entre règims autoritaris i entre
dictadures brutals, tanmateix entre aquests sistemes i altres estats
democràtics. Però mai hi ha hagut una sola guerra entre dos països
“autènticament democràtics!”
Així
és com Gandhi segueix encara avui inseparablement unit a la nostra
vida política: la renúncia a la violència és el fonament de qualsevol
democràcia i, la democràcia, és la millor garantia de la no-violència.
La “lluita” de Gandhi ha valgut la pena, encara que ell, com persona,
fou condemnat al fracàs.
Extret d’un capítol del llibre:
“Momentos estelares del liderazgo”
de Hans Christian Altman, editat per Deusto SA
24 març 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada