UN HOME ESTRANY
En Ramon Pascó és un home estrany; i tot seguit intentaré contar-vos per què. En Ramon Pascó porta una camisa no estrenada fa poc, ni fa molt, i una americana d’aquelles que abans es duien de color d’ala de mosca, i que és una barreja de groc-verd-marrò-gris. Du una boina, i aguanta un paquetet embolicat amb paper de diari amb una mà que cap senyoreta manicura no gosaria tenir ni dos minuts entre les seves.
En Ramon Pascó romania assegut, a l’autobús, mentre aquest monstre, amb vocació de turmix s’agitava damunt el carrer de la ciutat.
En Ramon Pascó, d’ulls cansats i esquena corbada, mirava el carrer que desfilava per la seva finestreta, sense veure’l. Sembla que el carrer l’interessa poquet. En realitat l’interessa poc tot. El darrer dia del mes, quan rebi el sobret amb un quants –poquets- bitllets, la vida potser li interessarà una mica més, però serà només durant quinze o vint dies.
De cop i volta, en Ramon Pascó s’ha aixecat del seient, però no per baixar de l’autobús. Ha romàs allí, dret, intentant de mantenir l’equilibri agafant-se a la barra, i donant l’estampa d’un ballarí de jerk, “manipulat” pel conductor de l’autobús a cops de fre, d’arrencades violentes i de fantasia.
Tots hem mirat en Ramon Pascó, l’home estrany que s’ha aixecat precisament per cedir el seu seient a una senyora que duia un nen a coll, dues bosses i un paquet. La senyora havia pujat quatre parades abans, i encara era viva.
Compreneu ara per què al començament us deia que en Ramon Pascó, és un home estrany? Un home capaç d’aixecar-se en un autobús per cedir el lloc a una senyora, mereix sortir als diaris. . .
Joaquim Muntanyola i Puig (1914 -2012)
Article aparegut a la revista “Patufet” - maig 1973
16 juny 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada