VESTIMENTA
“L’ideal de bellesa d’un gripau és una gripaua”
Noel Clarasó
A qualsevol se li ocorre que si ets convidat a pujar a l’escenari en la concessió dels Oscars de Hollywood, no convé anar-hi amb pantalons texans i amb la pelussera pectoral sortint per la camisa descordada. En una convocatòria de “vaga salvatge” ja és diferent; ningú si presenta de vint-i-un botons .
És de sentit comú que ens hem d’adaptar a la conducta col·lectiva del propi estil. Aquest “estil” sí que és convenient que sia perceptible.
Aquí a Espanya, confio que sigui tan sols transitori, s’ha perdut la brúixola en el terreny de la vestimenta i del llenguatge. En actes oficials en els quals acudeix el rei o el president del govern, alguns dels professionals que cobreixen la informació assisteixen disfressats de pidolaires o delinqüents del grup quinqui. En la televisió i en la ràdio s’escolten quasi constantment expressions grolleres i obscenes, totalment inapropiades i innecessàries.
“És la moda, la gent parla i vesteix així”
Hi ha alguns què parlen i vesteixen així. Pel carrer i en les oficines, normalment, no s’escolta aquest llenguatge, salvo en algun altercat durant els embotellaments de tràfic. Els que menciono sembla que participin en un campionat de barroeria i de mal gust. No els imitem. El seu nombre és menor que abans, la moda sembla que entra en fase minvant (?)
L’extrem oposat també és desaconsellable. A casa nostra ja fa unes dècades que per a sortir en públic es creia obligat a presentar-se com un figurin. Semblaven convidats vulgars d'un casori, encara que llavors no ens estranyava. Avui es faria mal paper aparèixer en un escenari o estrada amb una inoportuna ostentació de sastreria.
Juan Antonio Vallejo-Nájera (1926 -1990)
del seu llibre “Aprender a hablar en público hoy”
22 juny 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada