M’ESTIC FENT VELL
(Continuació)
Caminaré
per la platja sense banyador..., malgrat la mirada de compassió dels
que porten bikini..., ells també es faran vells (si tenen sort).
Sé que algunes vegades seré oblidadís. Però em recordo de les coses importants.
A
través dels anys el meu cor s’ha trencat. Com no pot trencar-se el cor
quan perds algú estimat, o quan un nen pateix, o quan mort la teva
mascota...?
Però
el cor trencat és el que ens dóna força, enteniment i compassió. Un
cor que no s’ha trencat mai, no sabrà mai de la felicitat que comporta
el ser imperfecte.
Em
considero beneït per haver viscut suficient perquè els meus cabells es
tornin grisos..., i conservar el somriure de la meva joventut.
Puc dir “NO”, i voler dir-ho. Puc dir “SÍ”, i voler dir-ho.
Quan et vas envellint és més fàcil ser positiu. Et preocupes menys del que les altres persones puguin pensar.
Fins i tot m’he guanyat el dret d’equivocar-me.
M’agrada fer-me vell, perquè em dóna “LLIBERTAT”.
Fares Asad
(Continuarà)
12 setembre 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada