TOTS SOM ACTORS
L’escenari és un judici per assassinat. Situat molts anys endarrere en el temps.
Un
jove advocat defensor agafa la suposada arma homicida, col·loca una
bala en el tambor i apunta el revòlver vers el seu cap. Després, mentre
els components del jurat i els espectadors llencen ofegades exclamacions
d’horror, l’advocat prem el gallet.
Sols
se sent un innocent “clic”. Perquè degut a la falta d’una peça en el
disparador, el revòlver no descarrega la bala. L’advocat ja sabia que no
anava a disparar-se. Ho havia comprovat innumerables vegades fora la
sala de l’audiència.
L’acusat fou absolt.
L’advocat
haguera pogut fer declarar a tots els experts en pistoles i armes de
foc del món, per corroborar l’afirmació de l’acusat segons el qual, el
revòlver no podia disparar. Tots els seus testimonis junts no haurien
estat ni la meitat d’efectius del que fora la demostració de l’advocat.
L’advocat, dit sia de pas, era Homer Cummings, que de seguida es convertí en Procurador General dels Estats Units.
Aquell
que no vegi el propòsit d’aquesta història és perquè no he sabut
explicar-me bé. Drama! Teatralitat! Això és el que va decidir l’opinió
del jurat.
És
una metàfora. Però un exemple clar seria el següent: Una persona ja fa
un quart d’hora que l’està escoltant i vostè nota que no assimila ni un
terç del que li està dient. La seva capacitat d’atenció és escassa.
Però, treguis de la butxaca un io-io, i faixi’l girar un parell de
vegades i veurà com ho nota a l’instant. . . . Bé, es una exageració
però. . ., vulgui veure l’esperit del exemple.
No
pensi amb la teatralitat com una cosa típica del carnestoltes. Un toc
dramàtic en el moment adient capta l’atenció de l’interlocutor i la
manté.
11 0ctubre 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada