Dèiem ahir - MONTSERRAT CABALLÉ - 7/10/2018

MONTSERRAT CABALLÉ

(1933 – 2018)

No hi ha altra soprano lírica que, com la nostra Montserrat Caballé, hagi tingut un repertori de 102 òperes.

Et aquí alguns simpàtics retalls de la nostra benvolguda diva:

UN COP QUE PODIA SER SERIÓS

Un disgust, que podia haver tingut serioses conseqüències: el mes de desembre de 1972, poc abans de pujar a un avió, li va caure damunt l’avantbraç un objecte feixuc, que li va fracturar. La Caballé va comentar: “Després de tot, he tingut sort; rebent jo el cop es va evitar que l’objecte hagués caigut damunt el cap de la meva filla. I hauria estat mortal”.

(Dels diaris del mes de desembre de 1972)

RESPOSTES A UN QÜESTIONARI “ESTIL PROUST” (any 1973)

- Quina és la qualitat que més estimeu en la dona?
- “Que sàpiga ser dona. Ésser dona trobo que ja és una gran cosa”.
- Quin és el vostre principal defecte?
- “El gèni”.
- La vostra ocupació preferida?
- “Tenir cura dels fills”.
- Què voldríeu ser?
- “Esposa i mare, no res més”.


AMOR I MATRIMONI

Hom li va preguntar si creia permissible l’amor lliure. La resposta de Montserrat Caballé:

- “Amor lliure? Si com amor lliure s’entén el que sempre ha existit en l’ésser humà abans de la institució del matrimoni, sí. Hi ha l’amor que és purament  sexe, però no té res a veure amb l’amor veritable. I a la inversa. Si hom estima d’ambdues maneres, millor. Trobo que l’amor humà és i sempre ha d’estar pel damunt de tot paper o contracte matrimonial. Però no estic contra el matrimoni".

(“El Correo Catalán”, 18 de març de 1978)

Montserrat Caballé va anunciar que es retiraria quan acabés de complir els contractes que té signats. La declaració va promoure grossa consternació. La diva no va dir fins a quin any tenia actuacions emparaulades. Solament va dir que es volia retirar a temps, en plenes facultats vocals, “per tal que els afeccionats, els amics i les persones que creuen en mi em recordin com una bona cantant”.

La conversa amb Montserrat Caballé ha estat un veritable test. La deixo amb els seus llibres de música, el piano de cua, la Gran Enciclopèdia Catalana que sobresurt dels llibres de la seva biblioteca i els diaris “The Times” i “Le Monde” que sol llegir, quan té temps, mentre recorda la frase de Georges Pompidou: “Quina llàstima que vós hàgiu nascut a l’altra banda dels Pirineus!” I la resposta de la gran cantant: “Però per a mi ha estat una sort néixer a Catalunya i endur-me’n aquesta condecoració francesa a la meva terra”.

Antoni Ribas

Extret del seu llibre “Catalans Universals” – 1980

07 octubre 2018