FRASES DIFÍCILS DE DIR
(final)
I aquí tenim la tercera frase que, a molts de nosaltres, ens costa pronunciar:
“ESTAVA EQUIVOCAT”
Aquelles
persones que tenen menys confiança amb les seves aptituds, són les que
més s’obstinen en no reconèixer les seves equivocacions. No se’n adonen
de què una cosa és cometre un error i altra molt diferent admetre’l,
confessar-ho sincerament. Allò que deixa una impressió duradora no és
tant el fallo comès, com la manera d’encaixar-lo i posar-hi remei.
Tots
tindríem una millor imatge si sabéssim admetre o assimilar la fallada,
en lloc de fer perdre el temps als altres tractant de buscar-hi
justificacions, encobrir-los o imputar-los als altres.
Tothom
té por d’equivocar-se. Però recordem que sols aquells que prenen
decisions o pronostiquen, són propensos a equivocar-se. Els que no
prenen cap decisió, no s’equivoquen mai.
Ja em escrit sobre el fet de saber aprendre dels errors comesos. No insistirem.
La capacitat per a dir: “Estava equivocat”,
és bàsica per la integritat d’una persona; per què ve a ser com un
purgant: ens permet “digerir” el fet, deixar de donar-li voltes al fallo
que hem comès i centrar l’atenció en altres menesters que ens serveixin
pel nostre proper encert.
Recordem les cinc paraules més importants:
“Reconec que m’he equivocat”
Dites amb sinceritat i amb humilitat, no tenen preu. Diuen molt del que portem dins nostre.
02 maig 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada