Dèiem ahir - ANECDOTARI - 19/05/2019


ANECDOTARI


Després de la presa de Danzig, volent Napoleó premiar els serveis del mariscal Lefebvre i els talents que havia desplegat en el setge d’aquella plaça, manà cridar-lo un dia al matí molt d’hora. El mariscal acudí a tota presa a l’allotjament de l’emperador i li va fer entrar l’encàrrec de què ja havia arribat.

- “Ah! –digué Napoleó que llavors estava treballant amb el príncep Berthier- veig que el duc de Danzig no ha gastat molt temps en vestir-se i compondre’s; això m’agrada”. I girant-se cap a un oficial d’ordenança afeixí: “Vagi vostè a dir al duc de Danzig que sols l’he manat cridar tan aviat per tenir el gust de què m’acompanyi per esmorzar”. 

- “Però senyor, -respongué l’oficial- li faré present a V.M. amb tot respecte que la persona que espera les seves ordres no és cap duc; és el senyor mariscal Lefebvre”

- “Cavaller, jo sé el que em dic” 

L’oficial d’ordenança quedà atordit i, notant-lo l’emperador li digué tot somrient: - “Vagi, vagi vostè amic, i digui vostè al duc de Danzig (i a l’expressar aquesta qualificació marcà molt les paraules) que pot entrar, que anem a seure’ns a la taula”.

Fou introduït immediatament el mariscal i va esmorzar amb l’emperador i el príncep Berthier; l’esmorzar no durà gaire, i així que es varen aixecar de la taula, prenent Napoleó del seu bufet un paquetet tancat i segellat, de forma quadrilonga, el presentà al mariscal tot dient:

- “Duc de Danzig, sé que a vostè li agrada la xocolata; aquesta és exquisida; prengui-la vostè; els regalets mantenen les amistats. A reveure, senyor duc”. I l’acomiadà estrenyent-li la mà afectuosament .

Així que es va veure sol el mariscal, que res entenia del tractament de duc que l’emperador li havia donat durant l’esmorzar, ni del regal de xocolata que acabava de fer-li, sospità que el paquet contenia quelcom misteriós; L’obrí i dins hi trobà el despatx pel qual se li concedia el nou títol de duc de Danzig, i quatre-cents mils francs en cèdules del banc; a part d’això res de xocolata ni cosa que se li assemblés, si no fora la coberta del paquet que contenia tan preciós i honorífic regal.

                                                      Anècdotes autèntiques de Napoleó
                                                    Editat per la Impremta d’Ignasi Oliveres
 
                       Carrer Ample, 26 - Barcelona, l’any 1841 

19 maig 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada