EL
VELL GOS DE CAÇADOR
Fa molts anys, vivia un vell
gos de caça quina edat, ja avançada, li havia fet perdre gran part de les
facultats que l’adornaven quan era jove.
Un dia, mentre es trobava en una jornada de caça al costat del seu amo,
es topà amb un porc senglar al qual va voler atrapar pel seu amo. Posant-hi tot el seu empeny, aconseguí mossegar-li
una orella, però com la seva boca ja no era la de sempre, el senglar aconseguí
escapar-se.
Enfadat perquè havia deixat escapar la peça, començà a renyar-lo molt durament.
El pobre gos, que no es mereixia semblant regany, li digué:
- “Estimat amo meu, no creguis
que l’he deixat escapar per gust. He
tractat de retenir-lo, tal qual feia quan era jove, però per molt que ho
desitgem ambdós, les meves facultats no tornaran a ser les mateixes. Així que, en lloc d’enfadar-te amb mi per què
m’he fet vell, alegrat per tots aquests anys en què et vaig ajudar sense descans.”
Moralitat: Respectem sempre a
les persones grans, que encara que ja no poden realitzar grans proeses, donaren
el seus millors anys per donar-nos una vida millor a nosaltres i a les nostres
famílies.
Adhara
Web
Novembre 2.012
14
desembre 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada