Dèiem ahir - FEM-HO BÉ - 29/04/2018

FEM-HO BÉ

Hi ha una dita popular que diu: “Per què deu ser que mai hi ha prou temps per fer les coses bé, però sempre hi és per fer-les de nou”. Com altres dites velles, aquesta conté una gran veritat.

Hi ha moltes raons per les quals no fem bé algunes coses, el primer cop que les fem. Apatia, situacions crítiques, tenim pressa, tenim altres fal·leres, el pensament en un altre lloc, . . . A vegades sembla que tenim tantes coses al cap i alhora, que no tenim consciència del que estem fent en aquells moments. El nom és: falta de concentració.

Hem d’estar pel que estem fent en cada moment, sigui el que sigui. I el que ens pot ajudar és com ens agradaria a nosaltres mateixos trobar-ho fet. Uns exemples: entrem a l’habitació; com ens agradaria trobar-la? Preparem una reunió d’amics; si fóssim un d’ells, com ens agradaria trobar la sala? Uns convidats vindran a sopar; si fóssim un d’ells, com ens agradaria trobar la taula parada?

Quan fem quelcom, procurem posar tots els sentits en el que estem fent. No ens diguem que ens falta temps, puix l’haurem de buscar per tornar-ho a fer o passarem un xic de vergonya quan ens n’adonem d’una cosa que no hem fet bé.

I no vulguem fer-ho tot nosaltres. Recordem que tenim familiars, amics, persones a qui delegar quelcom i això ens alliberarà temps i ens permetrà concentrar-nos en fer bé, qualsevol cosa que fem, per primera i única vegada.

29 abril 2018

23/04/2018 - EL NOSTRE SANT JORDI

 EL NOSTRE SANT JORDI

Ahir, dia 23, l’Associació de la Gent Gran de Premià de Dalt, va celebrar la diada oferint una rosa vermella abanderada i un llibret de poesies a cada sòcia/soci que va tenir l’amabilitat de visitar-nos durant la diada.

Quantes trobades i timbes es varen organitzar durant la tarda d’ahir! Van haver-hi moments que la sala semblava un transport públic, de la gent que s'hi acumulava.

Foren entregats un total de 60 llibrets i altres tantes roses. Cal destacar que el llibret contenia poemes locals. Noms com Carme Bosch, Ferran Planell, Montse Assens, Jaume Casas, Valerià Pujol, Marià Manent, Jaume Rafanell i Vilalta . . . amb una introducció d’en Rafael Vallbona i fotografies de roses, groga i vermella, d’en Ferran Planell.

24 abril 2018

Diversos - Assemblea General Ordinària 2018 - 22/04/2018

 ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2018

El passat dia 22 d’abril i amb una assistència d’una setantena de socis/sòcies, va tenir lloc la celebració de l’Assemblea General Ordinària d’enguany. En representació de l’Ajuntament, ens acompanyà la Regidora que te a càrrec seu el tema de la gent gran, Anna Maria Cuello.

Iniciada amb una càlida salutació als assistents, es donà lectura a l’acta de l’Assemblea anterior (23 abril 2017), que fou aprovada per unanimitat.

Es van detallar les activitats desenvolupades pel Casal durant el 2018, fent especial menció als tallers d’estimulació cognitiva i les sessions de Tai-txi que, iniciades el passat exercici, estan adquirint una acceptació creixent.

A continuació es va presentar l’estat de comptes a 31 de desembre de 2017, donant explicacions a cada una de les partides que anaven apareixent projectades en pantalla. Fou una presentació que arribà amb facilitat a l’auditori i de la que cal destacar el superàvit obtingut en la gestió realitzada per la Junta Directiva, durant l’exercici 2017, aprovant-se els comptes pels assistents.

Així mateix s’aprovà el pressupost presentat per l’actual exercici 2018, que comporta l’aplicació del superàvit existent a la renovació de material i millores en les instal·lacions, tal com és la renovació de cadires en la sala d’actes, la instal·lació de mampares separatòries al pis on es donen classes d’informàtica, de català i tenen lloc els tallers de manualitats i cuina, amb l’objecte de poder desenvolupar, a l’hora, dues o més d’aquestes activitats. Amén d’altres millores com són la substitució dels focus del teatre, facilitar les presentacions de conferenciants via wifi, substitució d’aparells antiquats (ordinadors), etc. Tots els assistents mostraren amb satisfacció la seva conformitat.

Projectant en pantalla les piràmides d’edat de la població de Premià de Dalt i dels socis/sòcies del Casal, es demanà als assistents la captació de nous afiliats pel mètode boca/orella, doncs els esforços de circulars, pel mateix Ajuntament inclòs, no havien aportat resultats significatius. S’informà el nombre de nous socis/sòcies incorporats durant l’any 2018, i es guardà un minut de silenci pels que al llarg de l’any ens van deixar.

En el capítol d’informació general, el president Jesús Zamarreño, fent menció a l‘article núm. 15 dels Estatuts d’aquesta Associació, va anunciar la seva cessació en el càrrec de President el proper abril 2019, al complir-se els dos anys del seu mandat. Va estimular la presentació de nou candidat, donant tot un any de temps pel relleu. Tanmateix es va oferir per seguir col·laborant en la bona marxa de l’Associació.

En el torn de precs i preguntes, sols una veu es va alçar per preguntar al President, si la seva decisió era irrevocable. La resposta afirmativa va motivar que l’interpel·lant mussités: em sap greu.

L’Assemblea es tancà amb un fort aplaudiment per la gestió realitzada el 2017 i per l’acurada presentació de fets, dades i projectes.

Tot seguit, els assistents foren obsequiats amb coca, begudes i cava.

24 abril 2018

Dèiem ahir - LA NOSTRA LLEGENDA DE SANT JORDI - 22/04/2018

LA NOSTRA LLEGENDA DE SANT JORDI

Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d’allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera.

Així es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però. . . vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove i bella. Hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable i, amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap el llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. 

El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i li donà a la donzella perquè ella mateixa el portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitats de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai.

D’aquest roser el jove cavaller tallà una rosa i l’oferí a la princesa. . . (...) El cavaller desaparegué misteriosament tal com havia vingut.

 
22 abril 2018

Dèiem ahir - HEM DE MOURE’NS ! - C. Dean Fales - 15/04/2018

HEM DE MOURE’NS !

Tant ma mare com el meu pare se n’han anat d’aquest món; descansin en pau, però viuen en la meva memòria amb gran claredat. Eren d’una naturalesa tan diferent, que sorprenia el que haguessin viscut junts tan feliços i amb tant d’èxit per més de mig segle.

El pare era amant de pensar i planificar. Perquè prengués una decisió, era necessari una eternitat. La mare era del tipus “fer-ho ara”. Normalment llegia les instruccions després que alguna cosa havia fallat o que no havia aconseguit muntar-ho. Tal vegada això fou un dels secrets del seu èxit -les seves maneres de ser s’equilibraven. Tant de bo que jo hagi heretat característiques d’ambdós- però crec que ma tirada és ser com la mare. M’agrada començar a fer quelcom.

Durant la Segona Guerra Mundial, el General Douglas MacArthur manà cridar a un dels seus enginyers militars i li preguntà quant temps trigaria a construir un pont sobre un determinat riu.

- “Tres dies” –contestà l’enginyer.

-“D’acord” -digué el General MacArthur- “fes que els teus delineants comencin immediatament amb els plànols”.

Tres dies després el General envià per l’enginyer i li preguntà com anava progressant el pont.

- “Ja està llest” -reportà l’enginyer- “Pot enviar tropes a l‘altra banda del riu immediatament si no ha d’esperar pels plànols. Aquests encara no estan llestos”.

La Mare haguera comprès a l’enginyer tal mateix com el comprenc jo. Els plànols són bons i necessaris. Però quan ja se sap el que s’ha de fer i com fer-ho, no es pot avançar molt seguint un ritual inútil solament per formalitzar el procés. Almenys, així em sembla a mi. L’important és començar a fer quelcom.

                                                                                     C. Dean Fales (1958)

   

15 abril 2018

Dèiem ahir - LA LLAR - Rabindranath Tagore - 8/04/2018

LA  LLAR

Encara no s’ha posat el sol i encara no ha començat la fira que han muntat en la ribera. Vaig pensar que havia perdut tot el meu temps i les meves monedes; però no. Germà meu, algunes monedes em queden encara: la sort no m’ho ha pres tot.

He acabat el meu negoci. Ja he fet els comptes i torno a la meva llar. Que he de pagar-te, vigilant? Tranquil·litzat, encara em queden algunes monedes: la sort no m’ho ha pres tot.

S’ha aturat el vent i el núvols foscos i baixos del crepuscle no anuncien res de bo. L’aigua espera callada al vendaval. Vaig a passar a l’altre costat del riu doncs tinc por de què em caigui la nit. Em demanes els diners del viatge, barquer? Sí germà meu, encara em resta quelcom: la sort no m’ho ha pres tot.

Un captaire s’ha assegut a la vorera del camí sota d’un arbre. Em mira esperant amb timidesa. És molt possible que cregui que porto molts diners. Sí, germà meu, encara em resta quelcom: la sort no m’ho ha pres tot.

Ja ha caigut la nit, i s’ha esvaït el camí desert. Brillen les cuques de llum al mig del fullatge. Qui m’estarà seguit en silenci, amagant-se si em giro a mirar? Vols robar-me, veritat? Doncs no te n’aniràs amb les mans buides, perquè encara em queden algunes monedes: la sort no m’ho ha pres tot.

Després, quan a mitjanit arribo a casa amb la bossa buida, tu m’estàs esperant a la porta amb un mirar ansiós, insomne i silenciosa; i et tires als meus braços com un ocellet tímid, plena d’amor. Sí, sí, Déu meu ¡Quan em queda encara! La sort no m’ho ha pres tot.

                                                              Rabindranath Tagore 

                                                 (1868 – 1961)

08 abril 2018

Dèiem ahir - ELS PESCADORS QUE AGAFAREN PEDRES - Esop - 1/04/2018

ELS PESCADORS QUE AGAFAREN PEDRES

Uns pescadors halaven d’una xarxa i, com estava molt carregada, ballaven i cridaven de contents, creien que havien fet una bona pesquera. Arrossegada la xarxa a la platja, en lloc de peixos trobaran pedres i altres objectes; per això la seva contrarietat fou molt gran, no tant per la ràbia del seu desengany, com per haver esperat altra cosa. Un dels pescadors, un vell, digué als seus companys:

- Prou d’afligir-se, nois, ja que segons sembla l’alegria té per germana la tristor; després d’haver-nos alegrat tant abans d’hora, era natural que ensopeguéssim amb alguna contrarietat.

Així doncs, considerant quan mudable és la vida, no hem d’alabar-nos d’aconseguir sempre els mateixos èxits, sinó tindre en compte que al bon temps segueix la tempesta.

Esop -també dit Isop- (Segle VII a.C.)

* * * * * * * * * * * * *

A l’Empordà tenim un dit molt més curt que aquesta faula que ve a dir, més o menys, el mateix:

“Després de les rialles, venen les ploralles”

01 abril 2018