EL JUDICI
Conta una antiga llegenda que en l’Edat Mitjana un home molt virtuós fou injustament acusat d’assassinat. El culpable era una persona molt influent del regne i, per això, des del primer moment es va procurar trobar un boc expiatori per encobrir-lo.
L’home
fou portat a judici i comprengué que tindria escasses possibilitats
d’escapar a la forca. El jutge, encara que també estava confabulat, es
cuidà de mantenir totes les aparences d’un judici just. Per això li va
dir a l’acusat: “Coneixen la teva fama d’home just, vaig a deixar la teva sort en mans de Déu: escriuré en dos papers separats les paraules “culpable” i "innocent". Tu escolliràs, i serà la Providència la que decideixi el teu destí”.
Per suposat, el pervers funcionari havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda: “Culpable”.
La víctima, encara que no coneixia els detalls, se’n adonà de què el
sistema era una trampa. Quan el jutge el comminà a prendre un dels
papers, l’home respirà profundament i va romandre en silenci uns segons
amb els ulls tancats. Quan la sala començà a impacientar-se, obrí els
ulls i, amb un somriure, prengué un dels papers i se l’empassà
ràpidament. Sorpresos i indignats, els presents li van retreure:
- “Però, per què has fet això? Ara com dimonis sabrem el veredicte? “
- “És molt senzill –replicà l’home- és qüestió de llegir el paper que queda, i sabrem el que deia el que m’he empassat”.
Rondinant i amb un disgust molt mal dissimulat, hagueren d’alliberar a l’acusat, i mai més tornaren a molestar-lo .
* * * * * * * * * * * * *
“Per
més difícil que se’ns presenti una situació, mai deixem de cercar la
sortida, ni de lluitar fins al darrer moment. En situacions de crisi,
sols l’imaginació és més important que el coneixement”.
Albert Einstein
