Dèiem ahir - COM ESTUDIAR LES PERSONES I SINTONITZAR AMB ELLES - Mark H. McCormack - 26/05/2019

COM ESTUDIAR LES PERSONES I SINTONITZAR AMB ELLES

Fase 1 .- Escolti amb atenció.

Presti atenció no sols al que una persona està dient, sinó en com ho està expressant. Generalment la gent té tendència a dir bastant més del que pretén. Aturis, de tant en tant: una pausa una mica forçada o incòmoda, farà que el seu interlocutor li digui encara més.

Fase 2 .- Observi amb agudesa.

Potser alguna vegada, veien un debat televisiu o bé una persona entrevistada arran d’una notícia, haurà pensat: “Caram!, que nerviós s’ha posat" o, “Àngela!, l’haurà afectat molt aquesta pregunta?”

No és necessari que es llegeixi tot un llibre sobre llenguatge corporal per interpretar determinats gestos o posats, o “escoltar” l’afirmació d’algunes persones sols veien la manera en què ell o ella van vestits.

Fase 3 .- Parli menys.

Si refrena la llengua, comprovarà que, automàticament, aprèn més, s’entera millor del que diuen i observa amb més lucidesa, alhora que incorre en menys despropòsits. Tos el món és capaç de parlar menys i la majoria haurien de ser menys loquaces.

Formuli preguntes, però no comenci a contestar-les vostè mateix.

Fase 4 .- Revisi les primeres impressions.

Procuri atenir-se a les seves primeres impressions, però sols després d’haver-les sospesat a fons.

Fase 5 .- Reflexioni abans d’actuar.

Abans d’iniciar una conversa, discussió, trucada telefònica, . . ., prenguis uns moments per reflexionar sobre les dades que coneix i el tipus de reacció que espera. Què li convé més dir o fer per tindre probabilitats de sortir amb la seva? 

Fase 6 .- Sigui discret.

La discreció és l’actiu més important una vegada ha desentranyat la manera de ser d’una persona.

No expliqui ni es vanagloriegi dels seus aconseguiments i realitzacions. Deixi que se n‘assabentin per boca dels altres

Fase 7.- Mantingui les distàncies.

Tan aviat el seu interlocutor o interlocutors s’acalorin en excés, revelaran més dades del que farien mai amb anterioritat. Però si vostè també s’encoratja, no sols minvarà el seu poder d’observació, si no que posarà al descobert tant com els altres.

Si els ànims d’una discussió estan exaltats, mantingui la calma i, tot seguit, veurà incrementar les seves facultats d’observació.

Mark H. McCormack (1930 - 2003)

“El que no li ensenyaran en la Harward Business School” (1984) 

26 maig 2019

Dèiem ahir - ANECDOTARI - 19/05/2019

ANECDOTARI

Després de la presa de Danzig, volent Napoleó premiar els serveis del mariscal Lefebvre i els talents que havia desplegat en el setge d’aquella plaça, manà cridar-lo un dia al matí molt d’hora. El mariscal acudí a tota presa a l’allotjament de l’emperador i li va fer entrar l’encàrrec de què ja havia arribat.

- “Ah! –digué Napoleó que llavors estava treballant amb el príncep Berthier- veig que el duc de Danzig no ha gastat molt temps en vestir-se i compondre’s; això m’agrada”. I girant-se cap a un oficial d’ordenança afeixí: “Vagi vostè a dir al duc de Danzig que sols l’he manat cridar tan aviat per tenir el gust de què m’acompanyi per esmorzar”. 

- “Però senyor, -respongué l’oficial- li faré present a V.M. amb tot respecte que la persona que espera les seves ordres no és cap duc; és el senyor mariscal Lefebvre”. 

- “Cavaller, jo sé el que em dic” 

L’oficial d’ordenança quedà atordit i, notant-lo l’emperador li digué tot somrient: - “Vagi, vagi vostè amic, i digui vostè al duc de Danzig (i a l’expressar aquesta qualificació marcà molt les paraules) que pot entrar, que anem a seure’ns a la taula”.

Fou introduït immediatament el mariscal i va esmorzar amb l’emperador i el príncep Berthier; l’esmorzar no durà gaire, i així que es varen aixecar de la taula, prenent Napoleó del seu bufet un paquetet tancat i segellat, de forma quadrilonga, el presentà al mariscal tot dient:

- “Duc de Danzig, sé que a vostè li agrada la xocolata; aquesta és exquisida; prengui-la vostè; els regalets mantenen les amistats. A reveure, senyor duc”. I l’acomiadà estrenyent-li la mà afectuosament .

Així que es va veure sol el mariscal, que res entenia del tractament de duc que l’emperador li havia donat durant l’esmorzar, ni del regal de xocolata que acabava de fer-li, sospità que el paquet contenia quelcom misteriós; L’obrí i dins hi trobà el despatx pel qual se li concedia el nou títol de duc de Danzig, i quatre-cents mils francs en cèdules del banc; a part d’això res de xocolata ni cosa que se li assemblés, si no fora la coberta del paquet que contenia tan preciós i honorífic regal.

                                                      Anècdotes autèntiques de Napoleó
                                                    Editat per la Impremta d’Ignasi Oliveres 

                       Carrer Ample, 26 - Barcelona, l’any 1841 

19 maig 2019

Dèiem ahir - LA TIMIDESA - 12/05/2019

LA TIMIDESA

El diccionari ens la defineix com una disposició afectiva que es manifesta en la relació interpersonal i sobretot davant situacions noves, i que es caracteritza per una tendència a perdre la seguretat en un mateix i per un desequilibri emocional.

Ara, bé; ja fa uns anys, vaig presenciar per televisió una entrevista que li feien a l’actor Adolf Marsillach. En un passatge d’aquesta, ell es va definir com una persona tímida. L’entrevistador, estranyat i sorprès, li replicà que una persona com ell, cansat de parlar davant de nombrós públic en els escenaris, no es podia considerar com una persona tímida.

L’actor li va contestar: “Quan actuo en una funció no se’m veu tímid, perquè conec la resposta al que jo dic o pregunto . La timidesa apareix quan ignores quina serà la resposta (reacció) de la persona que tens al davant; sobretot si es tracta de l’altre sexe”. 

Si meditem una mica i recordem vivències passades, probablement estarem d’acord amb l’actor. . .

12 maig 2019

Dèiem ahir - BENEFICIS DE LA CEGUESA - C. Dean Fales - 5/5/2019

BENEFICIS DE LA CEGUESA

Woodrow Wilson solia explicar-nos sobre un grup de professors d’escola primària que estava considerant la mala conducta de cert alumne. Un dels professors demanava un càstig sever i urgent: “després de tot -va dir- “Déu ens ha donat ulls”.

“Sí” –replicà un altre professor- “i també ens ha donat parpelles”.

M’haguera agradat tindre aquest segon professor com a mestre.   Era savi i pràctic.

Com responsables d’una família o d’un grup de persones, sabem que hi ha situacions que no hauríem de veure -és quan les parpelles són més importants que els ulls. És un savi responsable el que sap quan ha de mirar cap a una banda o l’altra.

Tots nosaltres sabem que, a vegades, la política contradiu el sentit comú. Les normes senzillament no ho saben. Una decisió equitativament justa no sol ser possible si només es basa amb el que diu el llibre. Quan aquesta classe de cosa succeeix, és convenient la ceguesa.

Amb l’objecta de no entrar amb problemes amb ningú, hauria de dir que no estic advocant per una anarquia, . . . sols advoco al sentit comú. Sens dubte innecessari. Vostè també té parpelles.

C. Dean Fales 

27 setembre 1971

05 maig 2019