FULL INFORMATIU

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN

Sant Crist nº 2    -     Premià de Dalt     -     Tel: 93.751.31.87

       e-mail: casal@gentgranpremiadedalt.cat

Blog del Casal: casalpremiadedalt2013.blogspot.com

     Pàgina web: http://www.gentgranpremiadedalt.cat

    Instagram: @casal_gent_gran_premia_de_dalt

FULL INFORMATIU

Per un millor desenvolupament de tots els actes, cal fer

reserva prèvia sempre i seguir les indicacions

que se us comuniquin en cada cas.

* * * * * * * * * *

* * * * * * * * * *

Podeu descarregar-vos el Full Informatiu actual

complet en format pdf fent clic aquí.

 

* * * * * * * * * *

ALTRES NOTÍCIES D'INTERÈS
* * * * * * * * * *

ARA PODEU FER QUALSEVOL PAGAMENT PER TRANSFERÈNCIA.

 

TRUQUEU AL CASAL (93.751.31.87) O, PREFERENTMENT, ENVIEU-NOS UN CORREU

A  casal@gentgranpremiadedalt.cat  I US FACILITAREM EL NÚMERO DE COMPTE.

 

01/09/2022

* * * * * * * * * *

ResponsiveVoice-NonCommercial licensed under

* * * * * * * * * * * *
© Associació de la Gent Gran de Premià de Dalt
Inscrita en el Registre d'Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb el nº 5565 - CIF: G58974916

 

 

Dèiem ahir - EL RATOLÍ I LA RATERA - 8/05/2022

 

EL RATOLÍ I LA RATERA

Un ratolí, mirant per un forat de la paret, veu a un pagès i la seva muller obrint un paquet . Va pensar quin tipus de menjar podia haver-hi dins del paquet . . .

Va quedar aterrat quan descobrí que es tractava d’una ratera. Va anar tot corrent al pati de la granja per advertir a tots: “Hi ha una ratera a la casa, una ratera a la casa!”. La gallina que estava cloquejant i gratant la terra, aixecà el cap i digué: “Disculpi’m, senyor ratolí, ja entenc que és un gran problema per a vostè, però a mi no em perjudica en res, no m’incomoda”

El ratolí va anar fins al corder i li digué: “Hi ha una ratera a la casa, una ratera!”. . . “Disculpi’m senyor ratolí, no hi ha res que jo pugui fer, solament resar per vostè. Quedis tranquil que el recordaré en les meves oracions”.

Llavors el ratolí es dirigí a la vaca!, i la vaca li va dir: “Però per atzar estic en perill? Jo crec que no”.

El ratolí tornà a casa preocupat i abatut, per a enfrontar-se a la ratera del pagès. Aquella nit s’escoltà un gran aldarull, com el d’una ratera atrapant a la seva víctima. La dona del granger corregué per a veure el que havia atrapat. En la foscor no va veure que la ratera havia atrapat la cua d’un escurçó. La serp picà a la dona. El marit la dugué directament a l’hospital. Va tornar a casa amb febre. Tothom sap que per alimentar algú que tingui febre, res millor que un caldo.

El pagès agafà un gros ganivet i fou a cercar l’ingredient principal: la gallina. Com que la malaltia de la dona continuava, els amics i veïns foren a visitar-la. Per alimentar-los, el pagès matà el corder. La dona no millorava i acabà morint-se. Llavors el pagès vengué la vaca a l’escorxador per afrontar les depeses de l’enterrament i el funeral !

La pròxima vegada que escoltis que algú té un problema i creguis que com que no és teu, no li prestis atenció. . . Pensa-ho dues vegades.

08 maig 2022

Dèiem ahir - GEORGE C. MARSHALL - Raymond Cartier - 1/05/2022

 

GEORGE C. MARSHALL

Era el 5 de juny de 1947. Lluïa el sol. S’anava a assistir a la “coronació” d’un any d’estudis a la Universitat de Harvar, la més antiga dels Estats Units, fundada el 1636. Arribà l’ambaixador de Massachusetts de “jaqué” i escoltat per un escamot de llancers de la Guardia Nacional. Tot un seguici de togues acadèmiques i uniformes marxa per l’esplanada en direcció cap a l’amfiteatre a l’aire lliure a on, seguin costums centenàries, tindrà lloc l’entrega de diplomes.

Solament el Secretari d’Estat, George C. Marshall, principal convidat d’honor, desfila sense cap condecoració, amb la seva caçadora fosca de cada dia.

En el moment dels discursos, Marshall comença:

“Cavallers, no tinc necessitat de dir-vos que la situació mundial és seria. El trastorn de les estructures econòmiques d’Europa durant la guerra ha estat total i les bases de la civilització moderna amenacen en anar-se’n a pic. . . Europa té necessitat d’un ajut exterior substancial, sense el qual entraria en una fase de ruïna econòmica, social i política de caràcter molt més greu. . ."

L’auditori il·lustrat escolta amb intensitat. Marshall prossegueix:

“Abans de què el govern dels Estats Units pugui fer nous esforços per ajudar Europa, és necessari què s’assoleixi un cert grau d’acord entre les mateixes nacions europees. No seria judiciós ni eficaç que aquest govern es proposi traçar unilateralment un programa de restauració econòmica en Europa. És assumpte dels mateixos europeus. El paper d’Amèrica consistirà a oferir un ajut amistós per a dur a la pràctica aquest programa i, posteriorment, contribuir en la mesura de les nostres possibilitats, perquè això arribi a ésser una realitat”.

“La nostra política no va dirigida contra cap país, ni contra altra doctrina, sinó únicament contra la fam, la pobresa, el desesper, el caos. . . Tot govern animat per un desig sincer de col·laboració pot tenir la seguretat del nostre ple recolzament. . .”

Raymond Cartier (1904 – 1975)

I així es va desenvolupar la gènesi del recordat “Pla Marshall” que va a arribar a un total de 8.432.150.000 de dòlars d’aquells temps.

01 maig 2022