Dèiem ahir - CONFIAR EN DÉU - Joan Josep Omella i Omella - 25/12/2021

 

CONFIAR EN DÉU

Expliquen que un alpinista, desesperat per coronar l’Aconcagua, va iniciar la seva travessa després d’anys de preparació. Però volia la glòria només per a ell. Per tant, va pujar-hi sense companys.

Va començar l’ascensió i, encara que si li va anar fent tard i no s’havia preparat per acampar, va decidir seguir la seva ruta ben convençut de fer cim. Es va fer fosc. La nit va caure amb gran aplom. Tot era negra nit, sense cap visibilitat; no hi havia lluna i les estrelles tapades pels núvols.

Quan pujava per un penya-segat, a 100 metres del cim, va relliscar i va caure per l’aire. Queia a una velocitat vertiginosa. Només podia veure taques a gran velocitat cada vegada més fosques i que passaven en la mateixa foscor; tenia la terrible sensació de ser engolit per la gravetat.

Seguia caient. En aquests moments angoixants, li va passar per la ment molts records: alguns grats i d’altres no tant. Tot d’una va sentir una estirada tan forta que gairebé el va partir en dos. . . Sí! Com tot alpinista experimentat, havia clavat estaques de seguretat amb cadenats a una llarguíssima soga que el subjectava de la cintura.

En aquells moments de quietud, suspès en l’aire, no va tenir més opció que cridar: “Ajuda’m. Déu meu!”

De sobte, una veu greu i profunda li va contestar:

- “Què vols que faci, fill meu?”

- “Salva’m, Déu meu.”

- “Realment creus que et puc salvar?”

- “Oh i tant, Senyor.”

- “Aleshores talla la corda que et sosté. . .”

Hi va haver un moment de silenci i quietud. L’home va reflexionar i es va aferrar més a la corda.

Uns dies més tard, expliquen que l’equip de rescat va trobar un alpinista congelat, mort, aferrat amb força a una corda, que agafava amb les mans. . .   A només dos metres del terra. (...)

Joan Josep Omella Omella

Cardenal/Arquebisbe de Barcelona

Full Dominical 27 d’agost de 2017

25 desembre 2021

Dèiem ahir - RA-RA-RA - C. Dean Fales - 19/12/2021

 

RA – RA – RA

D’ençà que tinc memòria, l’empresa a on treballava, a l’igual que altres companyes que depenen de les vendes pel seu sosteniment, gastava molts diners en escoles d’entrenament, convencions i altres tipus de reunions. Inevitablement després de cada junta, els responsables haurien de pensar si va valer la pena els diners gastats. Fou una bona Junta? Una bona Escola? Un bon Seminari? Una bona Convenció?

Com es poden valorar aquestes funcions? Quin criteri es pot seguir? Si en finalitzar la reunió els assistents es posen drets per aplaudir, xiular, cridar o donar vives, significa això que la reunió ha tingut èxit? Es que la brillantor dels ulls, les cares enrogides, expressions com: “ha estat la millor reunió de totes”, significa que fou una bona reunió? No cal dir que són testimoni de què fou una reunió entusiasta. Però, fou realment bona?

Una manera de provar el valor d’una reunió és esbrinar com se sent el personal, en relació amb ella, una vegada ha tingut l’oportunitat d’utilitzar el material i posar en pràctica les idees que varen rebre.

Normalment les persones ens sentim entusiastes immediatament després que ha finalitzat la reunió. Però, expressions reflexes com: “és meravellós – estic tan entusiasmat ”, no revelen massa sobre el verdader valor del programa. La pregunta crítica és: Com se sentirà vers aquest programa, quan hagi tingut l’oportunitat de posar-lo en pràctica? Com considerarà el programa sis o dotze mesos, o un any després? Aquesta és la prova de foc. I el mateix es pot dir de qualsevol tipus de reunió, ja sigui d’unes hores, d’un dia, d’una setmana o varies.

Ra - Ra – Ra, no significa necessàriament Bé – Bé - Bé.

Adaptació d’un missatge d’en C. Dean Fales (1970)

19 desembre 2021

Dèiem ahir - CANVI DE RITME - C. Dean Fales - 12/12/2021

 

CANVI DE RITME

A vegades hom se n’adona que realment no està gaudint amb el que fa i no aconsegueix res amb la seva manera de fer i amb el seu estil. Clar que mentalment pot donar la culpa a altres persones, inclòs a familiars. Mentre va pensant i pensant, cada vegada es refugia més amb l’auto compassió.

Sigui temporal o prolongat el seu mal moment, és necessari un canvi de ritme. Tal vegada pensi apuntar-se a una piscina a on hi trobarà un gimnàs per posar-se a to físicament. . . Però potser no se li ocorri pensar que els seus ànims i la seva ment necessiten el mateix tipus de tonificant.

Aturis literalment i pensi què està fent i cap a on va.

Un tal Ron Morrison, bon amic meu, caminava un dia pel Central Park, quan veié a un dels industrials més importants del país assegut còmodament en un banc. Ron havia conegut aquell personatge en una reunió social, així que avançà i es presentà.

- “Estic sorprès –digué Ron càndidament- de veure un home de la seva posició simplement assegut aquí i sense fer res”.

L’home de negocis, quins interessos s’estenien d’una part a l’altre del país, somrigué i contestà:

- “Bé, no tinc moltes ocasions per fer això, però tampoc és que no tingui res a fer. M’obligo a mi mateix de tant en tant a escapar del foc de la batalla i pensar amb els meus problemes. Aprofito aquestes ocasions per a sincerar-me amb mi mateix. Això evita que em quedi antiquat i m’adormi en els llorers. Després de passar més o menys mitja hora, torno al meu despatx de nou fresc de ment i de cos”.

* * * * * * * * * * * * *

Viatjar també és relaxant. El principal motiu per viatjar deu ser relaxar-se i divertir-se. No se li ocorri emportar-se els seus problemes amb vostè com si foren un equipatge extra.

La seva salut també té molt a veure amb els seus progressos. Ningú pot rendir ni gaudir al màxim si no es troba bé. Les analítiques regulars deuen ser part de la seva vida. I quan no es trobi bo, prenguis una estoneta lliure i vagi a veure al metge de cap salera.

I, recordi sempre, que la família està a favor seu.

(Adaptació d’un missatge de C. Dean Fales)

12 desembre 2021

Dèiem ahir - CITACIONS - Eugen Bertolt Brecht - 5/12/2021

 

CITACIONS

Recollim a continuació unes citacions del dramaturg i poeta alemany Eugen Bertolt Brecht (1898 – 1956) que tal vegada, amb tendència política, podríem trobar adients.

- La crisis es produeix quan allò vell no acaba de morir i quan allò nou no acaba de néixer.

- Al riu que tot ho arrasa li diem violent, però ningú anomena violenta la llera que l’oprimeix.

- Quan la hipocresia comença ésser de molt mala qualitat, és hora de començar a dir la veritat.

- Llavors, de què serveix dir la veritat sobre el feixisme que es condemna, si no es diu res contra el capitalisme que l’origina? Una veritat d’aquesta mena no reporta cap utilitat pràctica.

- Qui desconeix la veritat és un ignorant; però qui la coneix i la desmenteix, és un criminal.

- Contra la injustícia i la impunitat! Ni perdó, ni oblit.

- Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. Hi ha qui lluita molts anys, i són molt bons. Però n’hi ha que lluiten tota la seva vida; aquests són els imprescindibles.

05 desembre 2021