Dèiem ahir - LA POR AL FRACÀS - 29/09/2019

LA POR AL FRACÀS

Aquest sentiment és almenys tan comú com l’ànsia de prosperar. En realitat, si hom sabés dominar-lo, podria ésser el motor que bellugués la màquina. Això no obstant, la majoria de les persones no aconsegueixen sobreposar-se i actuen inhibits davant la perspectiva .

Com ja es pot suposar, aprendre a utilitzar la por en favor d’un, en lloc de deixar-se dominar per ella, representa un problema que, normalment, afecta a tothom.

Fixem-nos en aquest exemple: A principis de l’estiu del 1976, Guy Drut, campió francès de curses d’obstacles i representant olímpic del seu país en aquesta especialitat, es trobava en una situació difícil. Era aquesta: l’única possibilitat que tenia França de fer-se amb una medalla d’or en les probes d’atletisme en pista, i requeia a nan Drut, qui es sentia acoquinat davant la responsabilitat de ser el puntal de l’orgull nacional.

Més tard, Drut ens deia que abans dels Jocs Olímpics havia tingut diverses converses amb el gran esquiador d’aquella època, en Jean-Claude Killy, i va arribar a confessar-nos que part de la seva medalla d’or se la devia a Killy. Vet aquí el que ens va contar:

- ““Jean-Claude em digué que jo era l’únic que sabia com conjugar al màxim la preparació física i psicològica en les competicions olímpiques. A continuació m’indicà que després d’haver aconseguit aquesta sincronia hauria de repetir-me sense parar: “He fet tot el possible de cara a aquesta competició; si guanyo, serà una estupenda compensació, i si no guanyo els que ara són amics meus, seguiran essent-ho, els meus enemics el mateix i el món seguirà donant voltes”. Em vaig atipar de recitar questes paraules abans de les sèries eliminatòries i en el interval entre la semifinal i la final. Vaig repetir la frase sense repòs una i altra vegada, fins a desaparèixer del meu cap qualsevol altra pensament. Crec que inclòs l’estava recitant quan vaig pujar al podi per recollir la medalla d’or.””

Bantam Books, Inc., New York, 1984

29 setembre 2019

Dèiem ahir - GESTIONAR LA TENSIÓ - 22/09/2019

GESTIONAR LA TENSIÓ

Un conferenciant parlava sobre com gestionar la tensió. Va aixecar un vas, ple d’aigua i preguntà a l’auditori:

- “Quant creuen vostès que pot pesar aquest vas amb aigua?” 

Les respostes variaren entre 20 i 500 grams. Llavor el conferenciant comentà:

- “No importa el pes absolut. Depèn de quant temps haig de sostenir-lo. Si el sostinc per un minut, no passa res. Si el sostinc durant una hora, sentiré dolor en el braç. Si el sostinc durant un dia complet , hauran de demanar una ambulància. És exactament el mateix pes, però com més temps passi sostenint-lo, més pesat se’m va tornant”.

I va concloure:

- “Si carreguem els nostres pesars tot el temps, llavor, més aviat o més tard, ja no serem capaços de continuar; la càrrega s’anirà tornant cada vegada més feixuga. El que hem de fer és deixar el vas en algun lloc i descansar una mica abans de sostenir-lo novament. Hem de deixar la càrrega aparcada periòdicament, de la manera que sigui!”

És reconfortant i ens torna capaços per continuar. Llavors, abans que tornem aquesta nit a casa, deixem a fora el pesar, maldecaps i angoixes, en un racó. No ens els emportem a casa. Demà podrem recollir-los altra vegada, en sortir. 

La vida és curta. . . Aprofitem-la! 

22 setembre 2019

Dèiem ahir - L'AMOR - David Spangler - 15/09/2019

L’ A M O R

“L’amor és realment la resposta a tots els problemes de la humanitat: amor a un mateix, amor als altres, amor a allò que s’està fent, amor a la naturalesa, amor a la vida, amor al món, amor a l’esperit en tot el seu ser, meravella i esplendor.

L’amor allibera la nostra energia. Ens obra i ens posa en un flux amb esperit i vida en molts nivells. L’amor és el verdader secret darrere de la manifestació.” 

* * * * * * * * * * * * *

AMOR COM A VALOR

L’amor és un dels valors més importants. És la força que ens impulsa per a fer les coses bé, per això és considerat un valor que té molt clara la diferència entre el bé i el mal.

L’amor és un sentiment moral, puix ens indueix a actuar bé en la nostra vida i amb les persones que estimem. A més, ens porta a tenir una vida plena de pau, tranquil·litat i alegria, i, conseqüentment, de benestar amb nosaltres mateixos.

15 setembre 2019

Dèiem ahir - L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC - 8/09/2019

L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquest proverbi: “¿Un cec seria capaç de guiar un altre cec? ¿No caurien tots dos dins d’un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre.

¿Per què, doncs veus l’estella dintre de l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull? ¿Com pots dir: “Germà, deixa, que et trauré aquesta estella de l’ull, si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per poder treure l’estella de l’ull del teu germà.

No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l’home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d’allò que es desborda del seu cor” .

(Lc 6,39-45) 

08 setembre 2019

Dèiem ahir - P R O V O C A C I Ó - José Mallorquí Figuerola - 01/09/2019

P R O V O C A C I Ó

Eren dues nacions molt poderoses que s’odiaven profundament. L’una insultava a l’altra i viceversa. Entre les dues grans nacions n’hi havia altra molt petita que sense sentir simpatia per una de les dues nacions, en canvi, professava profunda antipatia a l’altra. Era tanta la seva antipatia que va cometre l’error d’insultar a la nació que li resultava antipàtica. I, a més d’aquest error, en va cometre altra: el de creure que la nació a la qual no insultava es posaria de la seva part si la insultada intentava atacar-la. Però . . . 

Les dues nacions eren fortes. Ambdues tenien milions i milions de soldats i quan la nació insultada per la petita començà a mobilitzar les seves forces, l’altra nació poderosa va fer el mateix. Tothom va creure que anava a esclatar una guerra terrible. Però no fou així. Els ministres de les dues nacions poderoses es visitaren, varen estar parlant, i un digué a l’altre: “Aquesta guerra us costarà, almenys, dos milions de morts”. “És cert –digué l’altre ministre- però a vosaltres us costarà, almenys, un milió nou-cents noranta-nou mil, nou-centes noranta-nou vides. Tal vegada la guerra no es decideixi per un cadàver més o menys. No ho creieu així?”. 

L’altre ministre bellugà el cap afirmativament. També ho creia així. Al cap d’una estona murmurà: “És una bogeria que ens declarem la guerra”. “És una vergonya que una nació tan petita ens manegi al seu capritx”. “I tant! És clar que ens hem insultat mútuament; però ambdós sabíem que es tractava de simples maneres de passar el temps” –l’altre ministre assentí- “En el cas nostre els insults eren una justificació pel nostre poble que no hagués vist amb plaer el continuu augment de forces militar i de fabricació de maquinària bèl·lica”. “Tal vegada tot s’arreglaria si els nostres pobles estiguessin més a prop l’un de l’altra”. “És cert. Hem d’apropar les nostres fronteres. Així ens coneixeríem millor”. “Sols essent veïns podem practicar una política de bon veïnatge”. 

El resultat fou que les dues nacions poderoses es repartiren a parts iguales la nació petita i feble, a la qual, de pas, ensenyaren que no s’ha de provocar al fort quan s’és dèbil. 

José Mallorquí Figuerola (1913 – 1972)
de “El Regreso de Analupe” (1950) 

01 setembre 2019