Dèiem ahir - CONSELLS PER ANAR PER LA VIDA - H. Jackson Brown Jr. - 31/01/2021

 

CONSELLS PER ANAR PER LA VIDA

 

Jackson Brown era un pare preocupat per la felicitat del seu fill i, per aquest motiu, li va escriure aquests “consells” quan el noi se’n va anar a la Universitat, lluny de casa.

El fill decidí fotocopiar-los i els va distribuir entre els seus companys.

Els missatges varen tindre tant d’èxit que una editorial li demanà a Brown autorització per recopilar-los i editar un llibre, Life’s Little Instruction Book, una publicació que ràpidament es convertí en un best-seller traduït a diversos idiomes.

* Casa't amb la persona correcta. D’aquesta decisió dependrà el 90% de la teva felicitat o la teva misèria.

* Guaita el trencant de l’alba, almenys una vegada a l’any.

* Estreny la mà amb fermesa, i mira a la gent de front i als ulls.

* Escull un soci de la mateixa manera que triaries a un company per jugar al tenis: busca que sia fort on tu ets feble i viceversa.

* Desconfia dels fanfarrons: ningú galleja del que li sobra.

* Recorda l’aniversari de la gent que t’importa.

* Evita les persones negatives; sempre tenen un problema per cada solució.

* Porta cotxes que no siguin massa cars, però dóna't el gust de tenir una bona casa.

* Mai hi ha una segona oportunitat per causar una bona primera impressió.

* No facis comentaris sobre el pes d’una persona, ni li diguis a ningú que està perdent el cabell. Ja ho sap.

* Recorda què s’aconsegueix més de les persones mitjançant l’estímul què el retret (digues-li al feble què és fort i el veuràs fent força).

* Aprèn a mirar a la gent des de les seves sandàlies i no des de les teves.

* Mostra respecte per a les persones que fan el treball més pesat.

31 gener 2021

(Continuarà)

Dèiem ahir - EL MESTRE SUFÍ - Jorge Bucay - 24/01/2021

EL MESTRE SUFI

El mestre sufí, en finalitzar la classe, contava sempre una paràbola; però els alumnes no sempre entenien el sentit de la mateixa. 

-“ Mestre” -li encarà una tarda un d’ells- “Tu ens contes els contes però no ens expliques el seu significat. . .” 

-“Demano perdó per això. . .-es disculpà el mestre- “Permete'm que en senyal de reparació et convidi amb un deliciós préssec”. 

-“Gràcies mestre” -va respondre afalagat el deixeble. 

-“M’agradaria pelar-lo jo mateix per complimentar-te. Em permets?” 

-“Si. Moltes gràcies” -digué el deixeble. 

-“Ja que tinc un ganivet a la mà, t’agradaria que te’l tallés a trossos perquè et sia més còmode? ” 

-“M’encantaria. . . Però no voldria abusar de la seva amabilitat, senyor mestre”. 

-“No és un abús si jo t’ho ofereixo. Sols desitjo complaure’t”. 

-“Permetem que te’l mastegui abans de donar-te’l.. .” 

-“No mestre. No m’agradaria que fes això!” -es queixà el deixeble. 

El mestre va fer una pausa i digué: 

-“Si jo els hi expliqués el sentit de cada conte. . ., seria com donar-los a menjar una fruita mastegada”.

Jorge Bucay 

24 gener 2021 

Dèiem ahir - LA INDUMENTÀRIA - 17/01/2021

LA INDUMENTÀRIA

Amb una indumentària informal, el metge estava parlant, relaxat, amb la infermera i el conductor de l’ambulància, quan una senyora elegant se’ls hi acosta i, trencant la conversa i amb duresa, li pregunta: “Saben on és el metge d’urgències?”. 

Amb molta tranquil·litat, el metge li va respondre: “Bona tarda senyora, en què la puc ajudar?” 

Bruscament la senyora va replicar: “Què és sord? No m’ha sentit que estic buscant al metge d’urgències?” 

Mantenint la calma el metge li va respondre: “Bona tarda senyora! El metge sóc jo, que puc fer per vostè?” 

-“Què? Vostè? Amb aquesta indumentària?"

-“Oh, Verge santa! Perdoni! M’ha semblat que estava buscant un metge, no una vestimenta. . .” 

-“Oh, ho sento doctor! Bona tarda! És que..., axis vestit, no m’ha semblat que fos un metge. . . 

-“Vostè veu les coses com són. . .-digué el metge- i la indumentària no sembla dir massa coses; perquè quan la vaig veure vindre, tan ben vestida, amb roba tan elegant, vaig pensar que, amb cara somrient i amb amabilitat, ens diria un simpatiquíssim: Bones tardes!.. I, ja veu, com ha resultat, la indumentària no sempre diu massa de qui la porta...” 

Moralitat: Un dels vestits més bells de l’ànima és l’educació. Sabem que la roba mostra diferència, però hem d’admetre que la falta d’educació, la manca d’humilitat i l’arrogància, determinen la diferència. Hi ha persones que es creuen ser els amos del món i falten al respecte als altres. Són suficients cinc minuts de conversa perquè aquest vestit d’or es torni de sorra. 

17 gener 2021

Dèiem ahir - SUGGERIMENTS - Pablo Neruda - 10/01/2021

SUGGERIMENTS

“No oblidis que la causa del teu present és el teu passat. Com la causa del teu futur és el present. Aprèn dels forts, dels audaços, imita els enèrgics, els vencedors, els qui no accepten situacions, a quins venceren malgrat tot.” 

“Pensa menys en els teus problemes i més en la teva tasca i, el teus problemes, sense aliment, moriran. Aprèn a néixer des del dolor i a ser més gran que el més gran dels obstacles. Mira't al mirall de tu mateix. Comença a ser sincer amb tu mateix. Reconeixent-te pel teu valor, per la teva voluntat i la teva debilitat per a justificar-te.” 

“Reconeix-te dins de tu mateix, més lliure i fort; i deixaràs de ser un titella de les circumstàncies, perquè tu mateix ets el teu destí. I ningú pot substituir-te en la construcció del teu destí.” 

“Lleva't, mira els matins i respira la llum de l’albada. Tu ets part de la força de la vida. Ara desperta, camina, lluita. Decideix-te i triomfaràs en la vida. No pensis mai en la sort, perquè la sort és el pretext dels fracassats.”

     Pablo Neruda 

Pseudònim de Ricardo Neftalí Reyes Basoalto 
Poeta i diplomàtic Xilè (1904 – 1973) 
Premi Nobel de Literatura 1971

10 gener 2021

Dèiem ahir - ELS REIS MAGS - Lewis Wallace - 3/01/2021

ELS REIS MAGS

Fou una vegada tres reis que vingueren d’orient tot seguint una estrella. Els tres són vellets. El rei Melcior és alt, amb una barba blanca i uns ulls blaus. El rei Baltasar te la pell negra i brillant, és el menys vellet de tots. El rei Gaspar te la barba i el pèl roig; te’l porte d’un rei, és clar, és un rei!, el seu nas cau com un ganxo sobre la boca i en els seus llavis es dibuixa un somriure misteriós. Jo us dic, amics meus, que no perdeu de vista aquest vellet… 

Els tres reis van caminant durant la nit per un camí llarg; les estrelles brillen, serenes; a baix, en la terra, tal vegada lluny, es veu la resplendor d’una llumeta. Aquesta llumeta mostra una ciutat. Els Mags van a recórrer els seus carrers, s’aturaran davant les cases i deixaran en els balcons els regals esperats. Ja ho haureu sentit a dir, aquests reis eren molt rics i els hi posaven els seus regals a tooots els nens, de toootes les cases, de toootes les ciutats; però, ha passat molt temps i els tresors dels mags ja no són tan abundants. Així Melcior, Gaspar i Baltasar, cada any sols poden deixar els seus regals a uns pocs nens. 

Els Mags s’han aturat a les portes de la ciutat. Melcior, el de la barba blanca i els ulls blaus, té una gran arca. Baltasar, que té els ulls color gaieta, també, i dins d’ella busca’n quelcom per deixar en el balcó del nen escollit. Gaspar, amics meus, no té arca, no té equipatge, ni cavall, ni burro en què portar el que ha de regalar als nens, però té un nas una mica encorbat, uns ulls de mirada somiadora i un somriure misteriós als seus llavis. 

Els tres Mags es disposen a entrar dins la ciutat. Com ja van essent pobres, no s’aturen en tots els balcons, sinó que deixen els seus regals en uns i passen de llarg en altres. Cada rei escull a un nen per a deixar-li el seu regal. I així, de tant en tant. Melcior arriba a una casa, obre la seva arca i deixa en la finestra el seu regal. El que aquest rei de la barba blanca regala es diu “Intel·ligència”. Al cap d’una llarga estona, Baltasar s’atura davant altra casa, posa la mà en el seu tresor i posa el seu obsequi en la finestra. El que aquest rei d’ulls negres com la nit sense lluna regala, és la “Bondat”. 

I sols el rei Gaspar, el rei del nas picut i llavis somrients, sols aquest rei passa, i passa i passa davant els balcons i sol s’atura davant un, o dos, o tres de cada ciutat. I què és el que fa llavors el rei Gaspar? Que regala aquest rei? Tot el tresor d’aquest rei està en una diminuta caixa de plata que porta en una de les seves butxaques. Quan Gaspar s’atura davant d’un balcó, allà, molt de tard en tard, agafa la seva petita caixa, l’obra amb molta cura i posa el seu regal en el balcó. No és res el que ha posat; sembla insignificant: és com el fum que és dissipa amb el vent més suau; però aquest nen afavorit amb tal regal, gaudirà d’ell al llarg de tota la seva vida i no se separaran d’ell, ni la felicitat ni l’alegria. 

El rei Gaspar ha dipositat ja el seu regal. Els seus ulls verds,(no us he dit abans que eren verds), brillen fosforescents; el seu nas sembla que baixa un xic més sobre la boca, i en els seus llavis es dibuixa amb més profunditat el seu somriure. Apropeu-vos, nens; jo us vull dir el que el rei Gaspar du dins la seva caixeta. Sobre la tapa, amb lletres diminutes, hi posa: “Il·lusions”. 

Levis Wallace (1827 – 1905) 

03 gener 2021