Dèiem ahir - MÀXIMES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE - José Mallorquí Figuerola - 14/10/2018

MÀXIMES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE

Sempre estem en guerra. L`home mai coneix la pau. Si arribés a conèixer la veritable pau, la pau utòpica, mai més esclataria altra guerra. Pau seria el repòs absolut dels odis i de les ambicions, amb la realització de tots els ideals cristians. Si això s’arribés a aconseguir, qui desitjaria la guerra? És mil vegades pitjor la desintegració gradual de l’esperit en la vida que s’anomena normal, que la mort fulminant en el camp de batalla. És la guerra de la pau, la que destrueix les ànimes. En l’altra sols es destrueixen els cossos . En la guerra és més fàcil fer-se amb cent amics sincers, disposats a exposar les seves vides per la nostra en el camp de batalla, que guanyar en la pau una vintena d’amics disposats a arriscar els seus estalvis, les seves comoditats i la seva influència.

“Muerte, punto de destino” (1949) 

Mai s’ha de predicar amb l’exemple. Quan es diu, per exemple: “Hem de menjar menys en benefici dels nostres germans que passen fam”, s’ha de dir estant gras i llustrós. Així la gent treu la vaga impressió que passar gana engreixa. Si ho digués una persona que pesés trenta quilos, i a la que s’haguera de sostenir amb unes cordes, per què la seva feblesa no el permetés sostenir-se d’en peu, i quina primesa el convertís en un objecte quasi transparent, sols aconseguiria provocar en el públic unes atroces ganes de menjar davant de semblant demostració de què és la fam. Si una persona ben alimentada predica temprança, la gent somriu amb bon humor i deixa unes monedes pels afamats; però si el que demana abstinència és un afamat, la gent s’irrita i pensa: “S’ha de predicar sense l’exemple”.

"Calavera López” (1947)

José Mallorquí Figuerola (1913 – 1972)

14 octubre 2018

Dèiem ahir - FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE (IV) - José Mallorquí Figuerola - 17/04/2016

FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE

En els polítics sols se’ls reconeix que foren bons quan ja estan morts, o sia quan ja no poden guanyar eleccions.  El mateix passa amb els novel·listes.  Se’ls critica mentre poden continuar llençant llibres al mercat i recollir èxits. En quan es moren i es tanca l’índex de les seves obres completes, els altres novel·listes comencen a reconèixer els seus mèrits i a dir que foren genis incompresos.

“Los Servidores de la Calavera - 1945”

* * * * * * * * * * * * *

La gent no agraeix els sacrificis que es fan a favor seu.  Jo mai he pensat amb agraïment amb els pollastres que donaren sa vida perquè satisfés la meva apetència i el meu paladar.  L’ésser humà es desagraït per naturalesa.  A vegades, amb el temps, perdona el mal que se li ha fet, però mai perdona a qui l’afavorit.  El fot haver de agrair.

“Plomo en una Estrella -1949”

* * * * * * * * * * * * *

Quan ens encasquetem en les nostres opinions, empenyent-nos en considera-les les úniques certes i raonables, anul·lem la possibilitat de remeiar els nostres mals.

“El Final de la Lucha - 1945”

* * * * * * * * * * * * *

Dec admetre que la persona que és capaç de passar per nècia sense ser-ho, és més intel·ligent que el neci que es fa passar per llest.  En aquest darrer se’l descobreix amb molta facilitat i, en descobrir-lo, la gent riu.  Quant un fals neci és descobert, sol fer plorar.

“La Última Bala - 1948”

* * * * * * * * * * * * *

José Mallorquí Figuerola (1913 – 1972)

17 abril 2016

Dèiem ahir - FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE (III) - José Mallorquí Figuerola - 6/09/2015

FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE

Quan li diguin que els temps canvien, no s’ho cregui. El temps és sempre el mateix. A l’estiu fa calor i a l’hivern sentim fred. Som els humans els que introduïm canvis distintius en el temps, per això l’estiu de fa set anys (1.864) quan es lluitava a Virginia (Guerra de Secessió dels EE.UU.) no s’assembla en res al darrer estiu, quan a Virginia es caçaven guineus o es fumaven pernils.

“Sierra Blanca -1949”

Ens deixa parats i admirem veure caure una alta palmera i no ens han adonem que mentre presenciem l’ humiliació de l’altíssim arbre, els nostres peus estan aixafant  l’humil i petita herba que creix a ras de sol. Milers d’herbes són abatudes sense que nosaltres ho advertim, per què estan molt baixes. En canvi ens fitxem, sense perdre detall, amb la caiguda de l’alta palmera.

“Seis Tréboles - 1947”

Tots ens equivoquem alguna vegada en aquesta vida. Hom s’equivoca quan allarga la mà a un gos que és més ferotge del que sembla. I el gos s’equivoca en mossegar la mà tan blanca i suau, per què, de seguida, la mà agafa un bastó i el gos rep una pallissa.

“Seis Tréboles - 1947”

Qui viu en aquesta època i insisteix a creure que pot comportar-se com si visqués en el passat, li passa el mateix que el que mira cap enrere i camina cap endavant: acaba ensopegant i fent-se mal.

“Seis Tréboles - 1947”

José Mallorquí Figuerola (1.913 - 1972)

6 setembre 2015

Dèiem ahir - FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE (II) - José Mallorquí Figuerola - 24/08/2014

FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE

Per aturar un cavall desbocat, sols hi ha dos mètodes: El primer consisteix en tirar-li un tiro al cap. El dolent d’aquest sistema es que l’animal s’atura però resta mort i ja no serveix per res. L’altre es més senzill i còmoda:  se’l deixa corre fins que es cansi i s’aturi per ell mateix. D’aquesta manera el cavall es pot utilitzar de nou.

- I el que hagi destrossat amb la seva boja carrera ?

L’home sols pot destruir el que ell mateix ha creat. Les obres de Déu, sols Déu pot destruir-les. Els que avui creen desordres es convertiran, dintre d’uns anys, en els principals mantenidors de l’ordre que varen destruir. Ells reconstruiran tot allò que varen destrossar. El millor es sentar-se i esperar que tornin de la seva carrera. Per moltes voltes que donin el rius sempre acaben,  inevitablement,  en el mar.

De:   La huella azul – (1.946)

* * * * * * * * * * * * *

Els trens amb seny van un darrere l’altre. A la vida em d’imitar aquests trens. Quan en el matrimoni la dona és agressiva,  el marit ha de que fugir davant d’ella. I si l’agressiu és el marit,  la dona procurarà no posar-se mai en el seu camí. En cas contrari succeirà el mateix que quan dos trens  viatgen cada un cap al punt de sortida de l’altre, escollint  la mateixa via.  Es produeix el xoc i tots perden.  Si en el matrimoni ambdues parts són agressives arribarà el desastre.  Si les dues parts són manses sobrevindrà l’avorriment. Si tenim una cullereta plena de sucre i la volem avocar dins d’un vas d’aigua, procurarem que aquesta aigua sigui insípida.  Doncs si ja fòra dolça de per si,  resultaria insuportablement empallegosa.

De:  Sierra Blanca – (1949)

* * * * * * * * * * * * *

José Mallorquí Figuerola  (1.913 - 1972)

24 agost 2014