EL PREU DE LA LLIBERTAT
Ara
fa uns dies, llegia un article en el diari sobre un dels nostres
atletes universitaris que, malgrat havia destacat molt en l’atletisme
universitari, no va ésser suficient per jugar com a professional.
Estava molt enfadat amb els seus professors. I era un enuig i una
amargor completament justificables.
A
causa de les seves habilitats atlètiques, es convertí en un membre molt
destacat en l’equip de futbol del seu col·legi . El futbol era una
activitat molt important en la Universitat a on estava matriculat, de
manera que els seus professors, aparentment, li varen facilitar les
classes. Se li van donar qualificacions que no es mereixia. Se li va
permetre que no fes tots els treballs que havia de fer (treballs que
s’exigien a tots els altres alumnes que no destacaven en futbol). El
resultat fou que es va graduar de la universitat amb un diploma, però
amb molt poca formació acadèmica.
Per
descomptat que això no haguera estat tan important si hagués donat la
talla amb els futbolistes professionals. No es va poder inscriure
doncs, a la lliga professional i, malauradament, no estava preparat per
guanyar-se la vida d’altra manera. Havia passat quatre anys en una
prestigiosa Universitat i encara que disposava d’un diploma per
provar-ho, ningú el volia contractar. No estava preparat per fer un
treball productiu,
“M’haurien d’haver fet treballar”
– li explicà al periodista que li estava fet l’entrevista.
Efectivament, ho havien d’ haver fet. No podem absoldre a l’atleta de
tota la culpa, però els seus professors foren els seus líders, els seus
mestres. Era la seva responsabilitat ensenyar-lo, entre altres coses,
perquè si havia de gaudir de les llibertats bàsiques: llibertat de fam,
de la necessitat, del temor, llibertat de fer quelcom, llavors hagués
hagut de exercir la disciplina necessària per estudiar i aprendre, per
poder convertir-se en un membre productiu per la societat.
El preu de la llibertat és la disciplina.
C. Dean Fales (1952)
26 setembre 2021
