ELS PETITS DETALLS
L’alumne, segons ell, havia acabat el quadre. Va cridar al seu mestre per què l’avalués. El mestre s’apropà i observà l’obra amb deteniment i concentració durant una estona. Llavors, va demanar a l’alumne la paleta i els pinzells. Amb una gran habilitat va donar uns quants retocs aquí i allà. Quan el mestre li tornà la pintura a l’alumne el quadre havia canviat notablement.
L’alumne va quedar sorprès; davant els seus propis ulls l’obra havia passat de mediocre a sublim. Quasi amb reverència li digué al mestre:
"Com és possible que amb uns quants tocs, simples detalls, el quadre hagi canviat tant? “
“És que en aquests petits detalls esta l’art” – Contestà el mestre.
Si parem atenció, ens adonarem que en la vida tot són detalls. Els grans esdeveniments ens enlluernen tant que a vegades no ens deixen veure aquests petits miracles que ens envolten cada dia. Un ocell que canta, una flor que s’obre, la besada d’un fill a la nostra galta, són exemples de petits detalls que al sumar-se poden fer diferent la nostra existència.
Totes
les relacions, família, prometatge, matrimoni o amistat, es basen en
detalls. Ningú espera que remuntis l’oceà Atlàntic per ell, encara que
probablement sí que li parlis el dia del seu aniversari. Ningú et
demanarà que escalis l’Everest per provar la teva amistat, però sí que
el visitis durant uns minuts quan saps que està malalt.
Hi
ha qui es passa el temps esperant una oportunitat per demostrar de
forma heroica el seu amor per algú. El trist del cas és que, mentre
esperen aquesta gran ocasió deixen passar moltes altres, modestes però
significatives. Es pot passar la vida sense que l’altra persona no
necessiti mai que li facis donació d’un ronyó, encara que es va quedar
esperant que li tornessis la trucada.
A
vegades es pensa que la felicitat és com que ens toqui la loteria, un
succés majestuós que canviarà una vida miserable per una plena de
felicitat. Això és fals, en realitat la felicitat es fonamenta en
petiteses, amb detalls que assaonen dia a dia la nostra existència.
Ens
deixem enganyar amb massa facilitat per l’aparent bagatel·la. NO
desestimis mai el poder de les coses petites: una flor, una carta, uns
copets a l’espatlla, una paraula d’alè o unes quantes línies en una
tarja. Totes aquestes poden semblar poca cosa, però no creguis que són
insignificants.
En
els moments de gran benaurança o de gran dolor es converteixen en el
ciment que uneix els maons d’aquesta construcció que anomenem relació.
La
flor es marcirà, les paraules tal vegada se las emporti el vent, però
el record d’ambdós romandrà durant molt de temps en la ment i el cor de
qui les va rebre.
Llavors, què esperes? Escriu aquesta carta, fes aquesta visita, aixeca el telèfon.
Fes-ho
ara, mentre l’oportunitat encara és teva. NO ho deixis per a després
per semblar-te poca cosa. En les relacions no hi ha petiteses, solament
existeixen les que es van fer i les que es van quedar en bones
intencions . . .
Nèstor Armstrong
16 setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada