Dèiem ahir - ELS DOS MILLORS AMICS - Anònim - 9/09/2018

ELS DOS MILLORS AMICS

Hi hagué una vegada dos millors amics.

Erem inseparables, erem una sola ànima. Per alguna raó els nostres camins prengueren rumbs diferents i ens separaren. Mai més vaig tornar a saber del meu amic fins al dia d’ahir, després de deu anys, que, caminant pel carrer em vaig trobar amb la seva mare. La vaig saludar i li vaig preguntar pel meu amic. En aquest moment els seus ulls s’ompliren de llàgrimes i em mirà als ulls tot dient-me: va morir ahir. . . No vaig saber què dir, ella em seguia mirant i vaig preguntar com havia mort.

Ella em convidà a casa seva, en arribar-hi m’oferí assentar-me a la vella sala on vaig passar gran part de ma vida; allí sempre jugàvem el meu amic i jo. M’assegué i ella començà a explicar-me la trista història. Feia dos anys li diagnosticaren una rara malaltia, quina cura era rebre cada mes una transfusió de sang durant 3 mesos, però, recordes que la seva sang era molt estranya?, -sí que ho sé-, igual que la teva. . . Vàrem estar buscant donadors i finalment vàrem trobar a un senyor vagabund. El teu amic, com recordaràs, era molt testarrut, no va volgué rebre sang del vagabund. Deia que de l’única persona que rebria sang seria de tu, però no va voler que et busquéssim, ell deia totes les nits: no el busqueu, estic segur que demà si que vindrà. . .

Així passaren els mesos, i totes les nits s’asseia en aquesta mateixa cadira a on ara ets, assegut i resava perquè te’n recordessis de ell i vinguessis l’endemà al matí. Així s’acabà sa vida i en la darrera nit de sa vida, estava molt malament, i somrient em digué: mare, jo sé que el meu amic vindrà aviat, pregunta-li per què ha trigat tant i dóna-li aquesta nota que està al meu calaix.

La senyora s’aixecà, tornà i em va entregar la nota que deia: Amic meu, sabia que vindries, has trigat una mica però no importa, l’important és que has vingut. Ara t’estic esperant en un altre lloc on desitjo que triguis a arribar, però entretant vull dir-te que totes les nits resaré per tu i des del cel t’estaré cuidant, estimat millor amic. Ah!, per cert, et recordes perquè ens vam distanciar? Si, fou perquè no et vaig voler prestar la meva nova pilota, ja ja, quin temps. . . Érem insuportables, bé doncs vull dir-te que te la regalo i espero que t’agradi molt. T’estima molt: el teu amic per sempre.

“No deixis que el teu orgull pugui més que el teu cor. . . L’amistat és com el mar, es veu el començament però no el final” 

Anònim 

09 setembre 2018