EL PROBLEMA
Un gran mestre i un guardià compartien l’administració i tutela d’un monestir zen. Un bon dia el guardià va morir; calia substituir-lo.
El gran mestre va reunir a tots els seus deixebles, per escollir qui tindria aquest honor. “Vaig a presentar-vos un problema” –va dir. “Aquell que el resolgui primer serà el nou guardià del temple”. Va portar al centre de la sala un banc, posà sobre del banc un enorme i formós gerro de porcellana amb una formosa rosa roja i senyalà: “Aquest és el problema”.
Els deixebles contemplaven perplexes el que veien: els dissenys sofisticats i rars de la porcellana, la frescor i elegància de la flor. . . Què representava allò? Què fer? Quin era l’enigma? Tots estaven paralitzats. Després d’alguns minuts, un alumne s’aixecà, va mirar al mestre i als altres deixebles , caminà cap al gerro amb determinació i el tirà a terra.
“Tu ets el nou guardià” –digué el gran mestre i explicà: “Jo he estat molt clar, us he dit que estàveu davant d’un problema. No importa que tan bells i fascinants puguin ésser; els problemes han de ser resolts. Pot tractar-se d’un gerro de porcellana molt rar, un bell amor que ja no té sentit, un camí que hem d’abandonar però que insistim a recórrer perquè ens aporta comoditats. Sols existeix una forma de torejar amb els problemes, atacar-los de front. En aquests moments no podem tenir pietat, ni deixar-nos temptar pel cantó fascinant què qualsevol conflicte comporta”.
Reflexió:
Els problemes tenen un efecte estrany sobre la majoria de nosaltres.
–ens agrada contemplar-los, capgirar-los, comentar-los. . . Passa sovint
que comparem els nostres problemes amb els dels altres i ens diem: “El seu problema no és res . . ., espera que li expliqui el meu!”
En
aquest procés de contemplació i inacció li diem “Paràlisis per
anàlisi”. I la solució? Estem preparats per deixar de contemplar els
problemes i enfrontar-los?
Psicologia Estratègica
Assessoria Psicològica
23 setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada