EL BON SAMARITÀ
Una
nit de gran tempesta, passades les 11 de la nit, una senyora ja gran,
de raça negra, es trobava aturada a la vorera d’emergència d’una
carretera en l’estat d’Alabama. Estava amarada per la pluja. Se li
havia espatllat el cotxe i necessitava ajut desesperadament. Un jove
blanc va parar per ajudar-la, cosa que generalment no solia succeir en
aquells anys -la dècada dels seixanta del passat segle- a causa dels
conflictes racials. El jove la portà a un lloc segur, la va ajudar a
rebre assistència, i li va demanar un taxi. La dona semblava trobar-se
en una gran confusió, però va escriure’s l’adreça del noi i li donà les
gràcies.
Al cap d’una setmana, un matí, algú va trucar a la porta del jove. Davant la seva sorpresa, li entregaren un televisor de color de consola. Duia adherit una nota que deia: “Moltes gràcies per la seva assistència en la carretera l’altra nit. La pluja no sols va amarar la meva roba, sinó també el meu esperit. Llavors arribà vostè. Gràcies al seu ajut vaig poder arribar al costat del meu marit moribund, justament abans que es morís. Que Déu el beneeixi per haver-me ajudat i servit sense egoisme. Sincerament, Senyora Nat King Cole” (esposa del famós cantant).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada