ENRIC PRAT DE LA RIBA
(1870 – 1917)
"L’any
següent (1890), havent de dirigir-me als meus companys d’Universitat,
des del mateix lloc, en la inauguració de les nostres tasques, vaig
parlar-los de la Pàtria Catalana que, petita o gran, és l’única pàtria
nostra; de l’esclavitud dels homes que ha passat per sempre, i
l’esclavitud de nacions que subsisteix encara, de la llengua i el dret,
síntesi de la nacionalitat catalana.” “Contra aqueixa tirania -deia- s’aixeca potent la veu que aclama les nacionalitats naturals i històriques. ‘La política de les nacionalitats està morint-se’, ha dit fa poc el ministre Crispi, un dels autors de l’unitat d’Itàlia. Des de son enlairat setial no oblida el que passa en el fons de les societats; veu com trontollen aqueixes unitats artificials que ell defensà, més no s’adona que llur agonia és la vida de les nacions veritables. Les nacionalitats que moren són aquelles de què ens parlen els llibres, les grandes nacionalidades, constituïdes sempre en perjudici de les pàtries naturals pel poder avassallador d’una nacionalitat que a França serà la Nèustria, a Bretanya Anglaterra, a Espanya Castella. Avui ja per molts, Espanya és sols un nom indicatiu d’una divisió geogràfica com ho és Europa. Avui són molts els que veuen clar que Espanya no és una nació, sinó un Estat; i que entenen la diferència que hi ha entre un Estat, obra d’homes, entitat artificial, a la Nació, entitat natural, producte de l’espontaneïtat del desenrotllo històric . I són molts també els que, penetrats d’aquesta diferència, volem que els estats siguin nacionals. . .”
I acabava:
“Més,
jo voldria per ma pàtria més encara que sa llibertat. Jo voldria que
Catalunya penetrés bé de la significació i transcendència d’aquest
moviment social, i comprengués la glòria eterna que conquerirà la
nacionalitat que es posi a l’avantguarda del estol de guerra dels pobles
oprimits. Jo voldria que aquesta nacionalitat fos la pàtria meva.”
“Ma
veu no és prou potent per a dirigir-me a Catalunya; per això em
dirigeixo a vosaltres tan sols que sou sos fills més amorosos.
Resseguiu-la arreu, parleu-li no amb la boca sinó amb el cor, perquè amb
el cor us escolti; feu-li sentir les remors primeres de la revolució
que es prepara; convenceu-la de la transcendència de la gran obra;
digueu-li que les nacions esclaves esperen, com la humanitat altra
temps, que vingui el redemptor que trenqui ses cadenes; feu que sia el
Geni de Catalunya el Messies esperat de les nacions. . .”
Enric Prat de la Riba en el seu discurs inaugural del Centre Escolar Catalanista, curs de 1890 a 1891.
10 desembre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada