Dèiem ahir - I N D E P E N D È N C I A - 13/11/2017

I N D E P E N D È N C I A

Era a principis del segle XIX quan, molestos per l’opressió o explotació, les que ara coneixem com repúbliques sud-americanes, varen iniciar el camí cap a l’emancipació de la corona espanyola. Aprofitant la decadència de l’imperi espanyol, l’oportunisme de la invasió napoleònica, i fars de suportar la tirania virreial, el pobles de centre i sud-Amèrica s’alçaren en armes.

Parlem d’una guerra que s’inicià als voltants del 1810, per acabar el 1820 després de conquerir la plaça de El Callao. Això no obstant, Espanya no va reconèixer les noves repúbliques fins uns quants anys després, quedant reduïdes les seves colònies, en aquell continent, a Cuba i Puerto Rico.

Dos homes, de descendència espanyola però nascuts allí, destaquen pel seu lideratge i són considerats herois nacionals. Al nord, Simón Bolívar, que aconseguí la independència de Veneçuela, Colòmbia, Equador i el Perú; i al sud, José San Martín, que independitzà Argentina, Xile i pacificà Perú. 

Aquí tenim un recull de frases d’aquests pro homes, que no tenen desaprofitament: 

De Simón Bolívar (1783 -1830):
 
“Juro pel Déu dels meus pares, juro per la meva pàtria, juro pel meu honor, que no donaré tranquil·litat a la meva ànima, ni descans al meu braç, fins no veure trencades les cadenes que oprimeixen al meu poble”.

(Jurament de Bolívar en el Mont Sacre, el 1805)

“Res és més perillós que deixar romandre molt de temps a un mateix ciutadà en el poder”. 
(Frase de Bolívar en el seu discurs d’Angostura, el 1819) 

“La llibertat del Nou Món és l’esperança de l’univers”
(Arenga de Bolívar abans de la batalla de Junín, el 1824) 

“Els Estats Units semblen destinats per la Providència a omplir l’Amèrica de misèries en nom de la llibertat”.
(Sentència de Bolívar en una carta de 1829) 

“He llaurat en el mar i he sembrat en el vent”.
(Frase de Bolívar al final de sa vida, en 1830) 

De José San Martín (1778 -1850):

“Quan la pàtria està en perill, tot és permès, excepte no defensar-la”.

“Siguem lliures, que la resta no importa res”.

“La consciència és el millor jutge que té un home de bé”

“El meu sabre no sortirà de la beina per opinions polítiques”

“Fa més soroll un sol home cridant que no pas cent mil que estan callats”.

“Sacrificaria la meva existència, abans de tacar la meva vida pública amb quelcom que es pogués interpretar com ambició”.

“La supèrbia és una discapacitat que sol afectar a pobres infeliços mortals que, de sobte, es troben amb una miserable quota de poder”

13 novembre 2017