I EL SOL VA DESAPARÈIXER
En
un lloc de muntanyes molt altes, una vegada hi havia una àliga que
ensenyava a volar al seu aligot. Aquells dies d’estiu eren benignes i
el cel estava completament clar. Però en arribar la tardor, un dia el
cel es va tapar d’espessos núvols foscos. L’aligot, acostumat a veure
el cel clar i el sol, va fer un crit de desesperació. No veia aquell
mantell celestial amb el seu sol resplendent!L’àliga, en veient tot això, li demanà al seu fill que l’acompanyes. Ambdues remuntaren el vol en direcció cap als foscos nuvolots. Després d’una dura travessa, ambdues estaven per sobre dels núvols. L’aligot estava boig d’alegria; s’havia sobreposat a aquells negres núvols que li tapaven el sol i el seu cel blau.
Moralitat: Crec que, a vegades, hauríem de desplegar les nostres ales i animar-nos a volar un xic més alt.
Adhara Web
19 novembre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada