EL REGAL
Vull fer-te un regal, fill meu, doncs la vida ens arrossega a la deriva. El destí ens separarà i, el nostre amor serà oblidat.
Ja sé que fora massa ingenuïtat creure que puc comprar el teu cor amb els meus regals.
La teva vida és encara jove, el teu camí llarg. Et beus d’una glopada la tendresa que t’oferim, després et tombes i t’envàs del nostre costat.
Tens els teus jocs i els teus companys, i entenc que no ens dediquis ni el teu temps ni els teus pensaments.
Però, a nosaltres, la vellesa ens dóna ocasió de recordar els dies passats, de retrobar en el nostre cor, allós que les nostres mans varen perdre per sempre.
El riu corra ràpidament i trenca, cantat, tots els obstacles que se li presenten. Però la muntanya, immòbil, el veu passar amb amor i guarda el seu record.
Rabindranath Tagore (1861 – 1941)
Premi Nobel de Literatura 1913
05 novembre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada