Dèiem ahir - LA LLAR - Rabindranath Tagore - 8/04/2018


LA  LLAR


Encara no s’ha posat el sol i encara no ha començat la fira que han muntat en la ribera. Vaig pensar que havia perdut tot el meu temps i les meves monedes; però no. Germà meu, algunes monedes em queden encara: la sort no m’ho ha pres tot.

He acabat el meu negoci. Ja he fet els comptes i torno a la meva llar. Que he de pagar-te, vigilant? Tranquil·litzat, encara em queden algunes monedes: la sort no m’ho ha pres tot.

S’ha aturat el vent i el núvols foscos i baixos del crepuscle no anuncien res de bo. L’aigua espera callada al vendaval. Vaig a passar a l’altre costat del riu doncs tinc por de què em caigui la nit. Em demanes els diners del viatge, barquer? Sí germà meu, encara em resta quelcom: la sort no m’ho ha pres tot.

Un captaire s’ha assegut a la vorera del camí sota d’un arbre. Em mira esperant amb timidesa. És molt possible que cregui que porto molts diners. Sí, germà meu, encara em resta quelcom: la sort no m’ho ha pres tot.

Ja ha caigut la nit, i s’ha esvaït el camí desert. Brillen les cuques de llum al mig del fullatge. Qui m’estarà seguit en silenci, amagant-se si em giro a mirar? Vols robar-me, veritat? Doncs no te n’aniràs amb les mans buides, perquè encara em queden algunes monedes: la sort no m’ho ha pres tot.

Després, quan a mitjanit arribo a casa amb la bossa buida, tu m’estàs esperant a la porta amb un mirar ansiós, insomne i silenciosa; i et tires als meus braços com un ocellet tímid, plena d’amor. Sí, sí, Déu meu ¡Quan em queda encara! La sort no m’ho ha pres tot.


                                                              Rabindranath Tagore 
                                                 (1868 – 1961)

08 abril 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada