ELS PESCADORS QUE AGAFAREN PEDRES
Uns pescadors halaven d’una xarxa i, com estava molt carregada, ballaven i cridaven de contents, creien que havien fet una bona pesquera. Arrossegada la xarxa a la platja, en lloc de peixos trobaran pedres i altres objectes; per això la seva contrarietat fou molt gran, no tant per la ràbia del seu desengany, com per haver esperat altra cosa. Un dels pescadors, un vell, digué als seus companys:
- Prou d’afligir-se, nois, ja que segons sembla l’alegria té per germana la tristor; després d’haver-nos alegrat tant abans d’hora, era natural que ensopeguéssim amb alguna contrarietat.
Així doncs, considerant quan mudable és la vida, no hem d’alabar-nos d’aconseguir sempre els mateixos èxits, sinó tindre en compte que al bon temps segueix la tempesta.
- Prou d’afligir-se, nois, ja que segons sembla l’alegria té per germana la tristor; després d’haver-nos alegrat tant abans d’hora, era natural que ensopeguéssim amb alguna contrarietat.
Així doncs, considerant quan mudable és la vida, no hem d’alabar-nos d’aconseguir sempre els mateixos èxits, sinó tindre en compte que al bon temps segueix la tempesta.
Esop -també dit Isop- (Segle VII a.C.)
* * * * * * * * * * * * *
A l’Empordà tenim un dit molt més curt que aquesta faula que ve a dir, més o menys, el mateix:
“Després de les rialles, venen les ploralles”
01 abril 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada