HEM DE MOURE’NS !
Tant ma mare com el meu pare se n’han anat d’aquest món; descansin en pau, però viuen en la meva memòria amb gran claredat. Eren d’una naturalesa tan diferent, que sorprenia el que haguessin viscut junts tan feliços i amb tant d’èxit per més de mig segle.
El pare era amant de pensar i planificar. Perquè prengués una decisió, era necessari una eternitat. La mare era del tipus “fer-ho ara”. Normalment llegia les instruccions després que alguna cosa havia fallat o que no havia aconseguit muntar-ho. Tal vegada això fou un dels secrets del seu èxit -les seves maneres de ser s’equilibraven. Tant de bo que jo hagi heretat característiques d’ambdós- però crec que ma tirada és ser com la mare. M’agrada començar a fer quelcom.
Durant la Segona Guerra Mundial, el General Douglas MacArthur manà cridar a un dels seus enginyers militars i li preguntà quant temps trigaria a construir un pont sobre un determinat riu.
El pare era amant de pensar i planificar. Perquè prengués una decisió, era necessari una eternitat. La mare era del tipus “fer-ho ara”. Normalment llegia les instruccions després que alguna cosa havia fallat o que no havia aconseguit muntar-ho. Tal vegada això fou un dels secrets del seu èxit -les seves maneres de ser s’equilibraven. Tant de bo que jo hagi heretat característiques d’ambdós- però crec que ma tirada és ser com la mare. M’agrada començar a fer quelcom.
Durant la Segona Guerra Mundial, el General Douglas MacArthur manà cridar a un dels seus enginyers militars i li preguntà quant temps trigaria a construir un pont sobre un determinat riu.
- “Tres dies” –contestà l’enginyer.
-“D’acord” -digué el General MacArthur- “fes que els teus delineants comencin immediatament amb els plànols”.
Tres dies després el General envià per l’enginyer i li preguntà com anava progressant el pont.
- “Ja està llest” -reportà l’enginyer- “Pot enviar tropes a l‘altra banda del riu immediatament si no ha d’esperar pels plànols. Aquests encara no estan llestos”.
La Mare haguera comprès a l’enginyer tal mateix com el comprenc jo. Els plànols són bons i necessaris. Però quan ja se sap el que s’ha de fer i com fer-ho, no es pot avançar molt seguint un ritual inútil solament per formalitzar el procés. Almenys, així em sembla a mi. L’important és començar a fer quelcom.
Tres dies després el General envià per l’enginyer i li preguntà com anava progressant el pont.
- “Ja està llest” -reportà l’enginyer- “Pot enviar tropes a l‘altra banda del riu immediatament si no ha d’esperar pels plànols. Aquests encara no estan llestos”.
La Mare haguera comprès a l’enginyer tal mateix com el comprenc jo. Els plànols són bons i necessaris. Però quan ja se sap el que s’ha de fer i com fer-ho, no es pot avançar molt seguint un ritual inútil solament per formalitzar el procés. Almenys, així em sembla a mi. L’important és començar a fer quelcom.
15 abril 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada